Tag Archives: zadie smith

Zadie Smith, el pollastre político-cultural

Outside, the democratic East Coast snow was still falling, making the garden chairs the same as the garden tables and plants and mail-boxes and fence-posts.

Zadie Smith, 2005, On Beauty. La novel·la confronta dues famílies que simbolitzen dues posicions polítiques: els Belsey a l’esquerra i els Kipps a la dreta. Els dos pares de família (Howard Belsey i Monty Kipps) són professors universitaris i es passen el dia tirant-se fletxes acadèmiques: articles atacants, humiliacions enmig de conferències, ultratges, oprobis, vexacions, etcètera. La batalla Belsey-Kipps i la universitat de Wellington, un suburbi blanc i ric de Boston, són els llocs i fets que centren la trama. A partir d’aquí, paradoxes ideològiques, embolics de faldilles, hipocresia americana i traïcions de tota mena.

Zadie Smith. Foto: dpa.

La meva ment ha intentat conciliar la paradoxa d’intuir que el llibre no val gaire però continuar llegint-lo malgrat tot. Les raons poden ser les següents: 1) gastar una proporció dels pocs diners de l’economia post-estudiantil destinats en un llibre implica l’obligació innegociable d’acabar-se’l, 2) Zadie Smith ho peta força, o això és el que sempre m’havien dit, i 3) la novel·la en sí no és dolenta, però Smith vol fer política i en aquest punt fluixeja. Desenvoluparé l’últim punt, que és l’únic que realment interessa. On Beauty és una novel·la bellament escrita, amb una trama ben organitzada que presenta els embolics familiars i de faldilles justos per induir la necessitat de saber què passarà a la pàgina següent. El problema de la novel·la és que té massa pretensions socials i polítiques: Smith vol parlar de temes tan complexos i vasts com la raça, la ideologia i les guerres culturals i ho fa, sí, però es queda a la superfície. La britànica passa 450 pàgines fent surf per sobre d’aquestes qüestions, i la simplicitat amb què construeix el seu argument no acaba de convèncer.

Vista des d’aquest punt de vista, a la novel·la li costa compensar la superficialitat d’alguns posicionaments polítics. Sí que té coses encertades, com desacreditar tant la dreta com l’esquerra, mostrar un increïble ventall d’opcions humanes possibles i fer paleses les polítiques culturals de la universitat (ras i curt, una Gran Lluita d’Egos Inflats), però d’alguna manera tot plegat no acaba de fer el pes. D’altra banda, hom també sospita que a Zadie Smith li van reeditar On Beauty després de l’èxit increïble del seu últim llibre, NW London, que se suposa que sí que és una gran cosa. Això vol dir que continuem confiant que la Zadie tingui molt per oferir, però posats a posar-vos-hi, potser sigui millor atacar directament l’opció fiable. Consell. 

Prova irrefutable que aquesta reedició de “On Beauty” és posterior a la publicació de “NW London”. Això ja ens hauria de fer sospitar lleugerament.

Dit això, però, la novel·la té més de 400 pàgines i les he llegides totes. Així que “lo que no mata engorda”, que diuen, i On Beauty té coses reivindicables. Obviant una voluntat de compromís poc reflexionada, la novel·la està plena de frases literàries a subratllar, sobretot a nivell d’expressions gràfiques: “to have a thesis for a face”, “to be a storm in a teacup”, “to talk shop” i altres coses que segur que vosaltres coneixíeu però jo ignorava completament. Zadie Smith escriu molt bé, això no li ho pot negar ningú. El retrat del neuròtic de Howard Belsey, la terrenalitat de Kiki Belsey o els simples retrats del temps, les persones i l’anar fent quotidià són els punts forts d’aquesta novel·la. 

When it comes to weather, New Englanders are delusional. In his ten years on the East Coast Howard had lost count of the times some loon from Massachusetts had heard his accent, looked at him pitiably and said something like: Cold over there, huh? Howard’s feeling was: look, let’s fet a few things straight here. England is not warmer than New England in July or August, that’s true. Probable not in June either. But it is warmer in October, November, December, January, February, March, April and May – that is, in every month when warmth matters. In England letter-boxes do not jam with Snow. Rarely does one see a squirrel tremble. It is not necessary to pick up a shovel in order to unearth your rubbish bins. This is because it is never really very cold in England. It is drizzly, and the wind will blow; hail happens, and there is a breed of Tuesday in January in which time creeps and no light comes and the air is full of water and nobody really loves anybody, but still a decent jumper and a waxen jacket lined with wool is suficient for every weather England’s got to give.

D’altra banda, la metàfora de matar el pare s’exhibeix en quasi totes les relacions familiars. Howard Belsey, un progenitor francament desafortunat, és un dels causants de la cristianització del seu fill Jerome i la politització absurdíssima del seu fill Levi, raper wannabe que vol allunyar-se de la seva vida burgesa i esdevenir més negre que els negres i més de carrer que els negres de carrer. Tot i no ser excepcionalment original, el rol de Levi Belsey està cuidadíssim: és un nen ric naïf com una mala cosa, un burgeset que vol ser hustler, que fa veure que és de Roxbury quan en realitat, ai las!, té el nom escrit en permanent a l’etiqueta de cada camisa. El seu anhel, semblant al de la protagonista de Common People, genera quilograms d’ironia a través de la ploma de Smith i causa desconcert entre els seus convilatans niggas. Tot és qüestió de terminologia: 

The reflection of themselves in Levi’s eyes was, after all, a more than welcome replacement for their own realities. Who wouldn’t rather be a gangsta than a street-hawker? Who wouldn’t rather hustle than sell? Who would choose their own lonely, dank rooms over this Technicolor video, this outdoor community that Levi insisted they were all a part of? The Street, the global Street, line with hustling brothers working corners from Roxbury to Casablanca, from South Central to Cape Town. 

Així doncs, la novel·la té diverses ambicions político-socials que no s’acaben de resoldre, que floten a la superfície i acaben molestant. D’altra banda, però, també hi ha moments de gran bellesa lírica i generosa mofa social, i de tot plegat se’n poden extreure confirmacions sobre com de podrit està el món universitari i com sempre volem el que no som. A partir d’aquí, la tria és vostra. Nosaltres mantenim l’esperança, així que farem un descans de la senyora britànica però després ho tornarem a intentar.

També pot interessar-te...

  • 39
    La fantàstica editorial Routledge va tenir, ara ja fa uns anys, l’amabilitat de crear la subsèrie Thinking in Action. Amb ella han volgut presentar grans qüestions contemporànies —la religió, la ciència, la tecnologia, l’humor, la literatura, l’humanisme, etc.— de la mà d’alguns dels pensadors més rellevants dels últims anys: Slavoj Žižek,…
    Tags: és, the, l, d, no, of, to, and
  • 38
    “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
    Tags: l, és, d, no, del, però, més
  • 37
    Ens trobem amb Gary Shteyngart a la Llibreria Calders, una tarda de divendres. Fa bon dia, són les quatre de la tarda, tenim tant la vida per endavant com el dinar batallant a l’estómac. La parada a Barcelona és una de les últimes de la gira europea d’Shteyngart, que ha…
    Tags: és, no, d, però, l, més, sí, té, això
  • 33
    That is the fate of our generation. That is our choice —to be ready and armed, tough and hard. Discurs del militar israelià Mose Dayan, 1956 Fa poc més d’un any que My Promised Land del periodista israelià Ari Shavit va publicar-se, i HBO ja ha anunciat que produïrà una sèrie documental inspirada en…
    Tags: the, l, no, d, és, of, and, del, that, is
  • 32
    ATENCIÓ! Semblava complicat però aquí les tenim: ens apuntem al carro de les llistes de finals d'any. Avui us oferim la llista dels millors llibres ressenyats de l'any i demà penjarem la dels millors llibres que, per motius que s'allunyen absolutament de la seva qualitat literària (són tant o més…
    Tags: d, és, l, no, més, del, novel, llibre, però

Leave a Comment

Filed under Ressenyes