Tag Archives: plàcid garcia-planas

jazz al despatx de hitler

Al mateix despatx de la seu del Partit Nazi on Hitler va planificar la invasió de Polònia, des d’on va orquestrar la creació d’una Alemanya granlliurepuraària, al mateix focus del mal més malvat de la història de la humanitat, allà mateix hi ha avui en dia una aula de música on s’ensenya jazz a innocents i despreocupats joves berlinesos. L’entrada de l’aleshores ciutat lliure de Danzig (el kilòmetre zero de la Segona Guerra Mundial), ha esdevingut amb el temps una alegre zona de flirteig gay. A la gasolinera on les multituts italianes enfervorides van penjar de cap per avall els cossos del Duce i la seva amant Clara Petacci, hom hi troba avui en dia un McDonald’s on abastir-se d’abundant pollo croccante, insalata, pomodoro e salsa alle erbe aromatiche.
Ens ho explica el senyor Plàcid Garcia-Planas, corresponsal de La Vanguardia des d’abans que jo nasqués. Aquest reporter va tenir un dia la pensada de reunir en un mateix llibre algunes de les seves cròniques de guerra, publicades originalment a l’il·lustre pamflet de CiU gaseta liberal barcelonina. I nosaltres li agraïm profundament. Per començar ens permet treure el cap per alguns d’aquests escenaris històrics i comprovar d’una forma amena i despreocupada la total manca d’èpica que hi sura avui en dia. Cap rastre del fragor de la batalla, de la grandesa històrica de l’instant, de la eternitat del moment estel·lar congelat en el temps. Res: només McDonald’s, discoteques gay, pàrkings de cotxes, escoles de música. Hom s’imagina el Molt Honorable G. J. observant les tropes alemanyes endinsar-se a territori polonès, l’1 de setembre de 1939, a les portes d’un cataclisme de dimensions inimaginables. “Tal dia farà un any”, hagués dit, tot fumant de la seva pipa i sense exaltar-se el més mínim. Amb el temps, d’una forma estranya i paradoxal, la vida li hagués donat la raó. Sic transit gloria mundi.
El reporter en una imatge trobada a Google
A part d’aquestes curioses intrussions al passat-des-del-present, el llibre recull algunes cròniques enviades des de diferents punts calents. La Iugoslàvia moribunda, l’Iraq en ple alliberament angloamericà, Palestina,  Israel, el Líban sota les bombes israelites, les cremes massives de cotxes als suburbis de París, Sofia en plena onada de fred i sense gas. Poca broma. Ens agrada l’estil de Garcia-Planas perquè té traça i bon gust. S’ha de tenir traça i bon gust per poder partir de l’anècdota puntual com a recurs per il·lustrar una situació (dramàtica) determinada, sense caure en el groguisme o la compassió o la morbositat innecesària. Que és el que prova de fer el nostre reporter amb resultats molt satisfactoris. Comença cada crònica amb el zoom molt tancat -el surfista a Gaza, el travesti a Kabul, la nena sèrbia recollint el cap de la seva tieta i col·locant-lo de nou al coll, com si el projectil no li hagués arrancat. I després el va allunyant poc a poc perquè nosaltres, lectors il·lustrats i comprensius, ens puguem fer una idea aproximada de com està el pati.

Leave a Comment

Filed under Passat i present