Tag Archives: noviolet bulawayo

FestLet #9: NoViolet Bulawayo, va de noms

El de NoViolet Bulawayo no és l’únic fake name que hem sentit al llarg del festival. Teju Cole es diu Obayemi Babajide Adetokunbo Onafuwa i Gary Shteyngart va créixer amb el nom d’Igor, per exemple. La zimbabweana Bulawayo, al seu torn, es diu ni més ni menys que Elizabeth Zandile Tshele: el nom Elizabeth, segurament, es deu al fet que Zimbabwe va ser una colònia britànica. El nom amb què ha firmat el seu primer llibre, doncs, és purament artístic: Bulawayo es refereix a la segona ciutat més gran de Zimbabwe i NoViolet al·ludeix a la seva mare Violet, que va morir quan ella tenia 18 mesos.

Bulawayo ha vingut a presentar la seva primera i exitosa novel·la, We Need New NamesLa moderadora de l’acte: una sarda saladíssima, que s’ha passat 1/3 de la conferència oferint-nos amablement la seva propia interpretació de la novel·la. El públic: eminentment blanc. De fet, l’únic negre que hi havia era el noi del meu costat, que estudiava medicina en una altra ciutat però havia vingut a veure don Teju Cole i, ja de pas, s’havia quedat.

La traductora, NoViolet Bulawayo i la sarda Bianca Pitzorno. (c) Irene Pujadas

We Need New Names, escriu na NoViolet. Efectivament, la cosa va de noms: la jove protagonista de la història es diu Darling, i viu en una zona de barraques que es diu Paradise. La calidesa i idealització del noms contrasta amb les condicions de vida en què viuen. Durant l’hora de conversa, Bulawayo ha posat èmfasi en diverses qüestions: la importància de l’storytelling, com el llenguatge uneix però també ailla i l’eterna confusió entre autor i protagonista.

Bulawayo, que ha arribat a l’escriptura a través de les narracions orals, ha fet palesa la importància que les històries van tenir en la seva infantesa, especialment les de les dones que es quedaven a casa. “Those were the people that gave us language”, afirma Bulawayo, que emfatitza la importància de donar a conèixer el seu llegat. De fet, aquesta és una de les raons per la qual Bulawayo creu que els medis exclusivament escrits són força limitats: durant la seva infància, les històries eren orals i els llibres servien única i exclusivament per estudiar. Bulawayo també s’interessa en com el llenguatge pot unir o provocar una reacció inversa: aquí el background personal és gran, ja que Bulawayo va arribar als Estats Units als 18 anys amb un anglès força pobre i va tenir molts problemes inicials de comunicació. Segurament això té a veure amb la raó última de la seva escriptura: l’impuls humà, clar com l’aigua. NoViolet Bulawayo creu que “as human beings we are more alike than unlike” i que, senzillament, hauriem d’intentar fer una mica més de pinya.

We Need New Names was my book when I was writing it, but now it’s not mine anymore”. Na Violet oberta a tot tipus d’interpretacions. (c) Jordi Matas

El titol de la novella, We Need New Names, es refereix a la necessitat de trobar “new ways of looking at ourselves and imagining our future”. En part, aixo fa referència a la crisi econòmica que viu Zimbabwe des de l’any 2000 i la hiperinflació que està vivint el país des del 2008. En aquest sentit, la infantesa de Darling és molt més desafortunada que la de Bulawayo, que va ser tranquila i feliç. Amb tot, el llibre està escrit en primera persona, aixi que les típiques confusions entre autor i protagonista són força inevitables, tenint en compte que la trama del llibre no difereix tant de la trajectòria vital de na NoViolet. Efectivament, l’escriptora sí que ha comentat que la Darling que emigra als Estats Units té força tics autobiogràfics, ja que ella va passar exactament per la mateixa experiència. L’home que ha fet la pregunta ha somrigut i s’ha recargolat lleument el bigoti, cual detectiu descobrint gran secret. Fi.

També pot interessar-te...

  • 43
    Anna Rusconi, Matteo Colombo, Isabella Zani. Podria ser una sèrie de policies o l'enumeració de tres autors reconsagrats. Però no. Són els tres últims traductors a l'italià de The Catcher in the Rye que aquest matí de dijous 4 de setembre han compartit amb nosaltres el fruit de la seva…
    Tags: és, ha, del, més, al, seva, ja, festivaletteratura
  • 42
    “Hello, thank you for inviting me! Mantova is… okay!” Gary Shteyngart al Festivaletteratura, davant d’una multitud de mantovans escèptics Ha arribat l'octubre, i amb ell l'incertesa de la vida post-universitària. Nosaltres fem el que podem: algunes s'han integrat amb dignitat al món pseudolaboral, algunes alimenten la bohèmia barcelonina a ritme de…
    Tags: del, més, festivaletteratura, al, és
  • 41
    Desdemona ascolta le storie dolente e avventurose di Otello e se ne innamora. Otello ascolta le bugie di Jago sul tradimento di Desdemona e vuole crederci. L'amor ens il·lusiona més sempre que hi ha una trama complicada i un punt de drama, dificultats i malentesos. És per això que Shakespeare…
    Tags: és, del, ha, més, festivaletteratura
  • 38
    Dels pròxims 3 al 7 de setembre, servidores serem un dels blogs col·laboradors del Festivaletteratura de Màntua, una població de 50.000 habitants de Llombardia. Màntua és famosa per ser l’escenari de l’òpera Rigoletto de Verdi i per exquisideses gastronòmiques com el Rissotto alla Pilota. També porta uns quants anys sent…
    Tags: al, del, festivaletteratura
  • 35
    Vam tenir l'oportunitat de parlar amb Aleksandar Hemon (Sarajevo, 1964) l'últim dia del Festivaletteratura, després de batre'ns en duel amb la televisió italiana que també esperava per entrevistar-lo. L'expectació eran gran: Hemon era un dels ponents del festival i el dia anterior havia omplert la Basilica Palatina di Santa Barbara…
    Tags: és, més, ha, del, festivaletteratura

Leave a Comment

Filed under Cròniques