Tag Archives: marina keegan

el profund caliu de Marina Keegan

El pitjor de The Opposite of Loneliness és també el motiu principal de la seva publicació: que l’autora, la Marina Keegan, va morir en un accident de cotxe als 23 anys. És el pitjor del llibre perquè la seva mort deixa la porta mal tancada. Volem que els contes i assajos del seu llibre parlin per si sols, però entre línia i línia és difícil no pensar en la Marina Keegan escrivint a altes hores de la nit, uniformada en el xàndal de la Universitat de Yale, envoltada de Reeses i il·luminada pel portàtil. I llavors és difícil no deprimir-se. Diguem-ho clar: és una merda llegir-la i saber que, en el seu cas, les promeses i il·lusions de futur són una estafa. He intentat processar el llibre ignorant aquesta tragèdia, així que aquest seria el meu article sobre The Opposite of Loneliness si Marina Keegan no hagués mort:

*

En un article al The New York Times, la professora Christy Wampole parlava dels perills de l’era de la Ironia Profunda (el concepte és seu). Wampole advertia que la ironia és una eina d’autoprotecció utilitzada per esquivar les crítiques i la responsabilitat de tota creació. Argumentava que aquest paper central de la ironia en la cultura contemporània deixa poc terreny a la proposició sincera d’idees i pensaments. L’article resumia aquest escriure i viure beenbrokià (el concepte és meu) en una frase emmarcable: “To live ironically is to hide in public”.

La ironia és una eina que la generació dels millenials ha acceptat amb els braços oberts, heus aquí la nostra era. Apropiar-se amb massa sentimentalisme d’una idea, d’un concepte o d’una emoció és perillós i vergonyant. Internet només fa que augmentar l’hostilitat de l’espai creatiu: tota tesi té ja preparada una antítesi i una caricatura, tota idea té ja enllestida una reducció a l’absurd.

El llibre ha estat publicat per Scribner. La noia de la coberta és la mateixa Marina Keegan.

Recull d’assajos i contes, The Opposite of Loneliness aporta exactament el contrari d’aquest problema cultural: literatura d’anada (i no de tornada), d’acció (i no de reacció), de caliu constructiu (i no de fredor destructiva), d’espai comú (i no d’individualisme feroç) i d’humilitat calmosa (i no de seguretat agressiva). I malgrat tot, la Marina Keegan aconsegueix no sonar bleda ni naïf. El llibre s’ha fet relativament famós per l’assaig que li dóna el títol: The Opposite of Loneliness. El text és una cançó d’amor a la vida universitària i al sentit de comunitat que se’n desprèn. Keegan intenta descriure una sensació col·lectiva que no troba al diccionari: “We don’t have a word for the opposite of loneliness, but if we did, I could say that’s what I want in life”. (Quina falca cínica hi posaria en Ben Brooks? Quin edulcorador destructiu? No ens importa el més mínim).

L’assaig, que podeu llegir aquí, converteix un lloc presumptament amenaçador, estressant i ultracompetitiu en una república generacional on tot és en potència i tot és comú. No és somniar truites, és un estendre la mà per destensar l’ambient i recuperar els beneficis originals de reunir molta gent jove i intel·ligent perquè aprengui coses a la vegada.

El valor principal de The Opposite of Loneliness és que el que escriu Marina Keegan és propi de la seva edat i identitat. No busca una veu adulta i estable, ni una de dramàtica i decadent. Escriu amb sinceritat des de (i de) la bombolla d’una joventut privilegiada de classe mitja alta nord-americana. Keegan ofereix els desequilibris, exageracions i pors pròpies (i limitades) d’un món construït a base d’estabilitat familiar i econòmica, estudis universitaris d’elit, sociabilitat digital, inquietuds culturals, dubtes existencials recurrents i un llarg etcètera de millenial basics. En parla amb sinceritat, sense amagar-se’n ni exagerar.

Es tracta del seu univers personal, però també d’una fotografia generacional que actualitza alguns dels elements mítics del corpus mental americà. Per exemple: el Cotxe, que Keegan descriu a l’assaig “Stability in motion” com una extensió de la seva habitació i com un espai de desenvolupament personal durant la seva adolescència. El cotxe de la Marina Keegan va cicatritzant amb marques de les vivències a mesura que passen els anys: un The New York Times d’un antic noviet adolescent al seient del copilot, boles de paper de plata, piles de lectures obligatòries de l’institut, enganxines antirepublicanes o els cent capítols de Harry Potter en una pila de fotocòpies. Interès antropològic + sinceritat personal.

It may have been awkward-looking and muddled, but I was attached to my car. It was a portable home that heated my seat in winter and carried me home at night. I had no diary and rarely took pictures. That old Toyota Camry was an odd documentation of my adolescensce. [...] In the week before I left for college, my parents made me clean it out for my brother’s sake. I spread six trash bags over the driveway, filling them with my car’s contents as the August sun heated their black plastic. The task was strange, like deconstructing a scrapbook, unpeeling all the pictures and whiting out the captions.

El mateix tractament íntim i obert el trobem quan parla dels dubtes sobre la solidaritat animal, sobre la relació amb la seva mare i amb el menjar, sobre el futur professional dels universitaris de Yale, sobre el gran Déu Internet o sobre la figura de la parella no-però-sí-però.

Fraternitat universitària en un dels halls de Berkeley. L’imatge és del documental “At Berkeley” de Frederick Wiseman.

Marina Keegan domina i coneix el seu entorn i el dissecciona i embelleix a la vegada. Quan en alguns dels contes i assajos se separa d’aquest espai personal —drames adults, drames socials, drames aliens— la veu literària es difumina i perd el control de la narració, i això fa més blanca i avorrida la lectura.

Keegan és una bona observadora que suma caliu a la intel·ligència. A més, és una escriptora de 23 anys capaç de dríblings i maniobres que recorden la síntesi i senzillesa d’una Lydia Davis, sense perdre l’exhaustivitat d’una Zadie Smith. Però el millor de The Opposite of Loneliness és que trenca amb la tendència dels escriptors joves a voler haver resolt el món abans d’hora i a la vegada ens allibera als lectors, per unes hores, dels nostres propis cinismes. Només puc resumir-ho d’una manera: Marina Keegan fa Nadal.

També pot interessar-te...

  • 40
    La fantàstica editorial Routledge va tenir, ara ja fa uns anys, l’amabilitat de crear la subsèrie Thinking in Action. Amb ella han volgut presentar grans qüestions contemporànies —la religió, la ciència, la tecnologia, l’humor, la literatura, l’humanisme, etc.— de la mà d’alguns dels pensadors més rellevants dels últims anys: Slavoj Žižek,…
    Tags: és, the, l, d, no, of
  • 36
    Creus que l'elecció del Nobel és realment influent, a nivell personal i professional?  Ja fa un parell d'anys que, segurament per aquesta nova addicció que anomenem Twitter, hi ha un dijous d'octubre que uns quants passem enganxats a una porta que s'obre cap a la una del migdia en una…
    Tags: no, dels, és, marina, sobre
  • 35
    La segona part de les llistes de finals d'any arriba just a temps i amb un Top 9 (vés, som tres i ens costa posar-nos d'acord) dels millors llibres que no hem pogut ressenyar, ja sigui per circumstàncies històriques adverses, moments inoportuns, excés de material, etcètera. Considerem que finals d'any…
    Tags: és, l, d, no, sobre, the
  • 34
    “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
    Tags: l, és, d, no
  • 34
    ATENCIÓ! Semblava complicat però aquí les tenim: ens apuntem al carro de les llistes de finals d'any. Avui us oferim la llista dels millors llibres ressenyats de l'any i demà penjarem la dels millors llibres que, per motius que s'allunyen absolutament de la seva qualitat literària (són tant o més…
    Tags: d, és, l, no, seva, dels

Leave a Comment

Filed under General, Ressenyes