Tag Archives: jean echenoz

Zátopek, el corredor incandescent

Ja fa un mesos que els de l’editorial Raig Verd han fet que la traducció de Córrer al català (a cura d’Anna Casassas) sigui possible. També han publicat una primera i una segona edició d’una novel·la del mateix autor, l’obra 14Córrer de Jean Echenoz (Raig Verd, 2014) està explicat com un conte d’abans d’anar a dormir. El protagonista, Emil Zátopek, va ser un corredor sapastre que feia ganyotes estranyíssimes i cas omís als consells de metges i entrenadors. Practicava tot sol al petit estadi de Stara Boleslav i no deixava que l’emprenyessin gaire. I guanyava i guanyava. Córrer és un conte llarg sobre algú que vivia a Txecoslovàquia mentre els dirigents de la Guerra Freda feien de les seves.

 correr3

En una entrevista que Echenoz va concedir a El País el setembre del 2010, l’autor feia explícita la seva voluntat d’escriure sobre alguna cosa que li resultés externa. Deia que l’esport li resultava indiferent, que si va optar per la vida d’un corredor enlloc de la d’una estrella de la Fórmula 1 va ser per la senzillesa d’aquesta pràctica. I per la senzillesa, també, del mateix Emil Zátopek, el txecoslovac que corria com una bèstia. Res de pintors, artistes ni escriptors (els escriptors, de fet, són el tema preferit dels escriptors). De fet, Jean Echenoz es pren la màxima de l’estranyesa al peu de la lletra i dedica una part considerable del seu relat a descriure les curses i els moviments dels atletes internacionals del moment: Wooderson, Slijkhuis, Heino. L’obra és un catàleg de velles glòries.

I tothom es prepara a gaudir maliciosament de l’espectacle que sempre ofereix torçant la cara, torturant l’esquelet, semblant que es faci violència a cada pas. Però de cap manera. L’home de faccions torturades per un dolor terrible és l’Emil de la pista.

Córrer és la tercera biografia d’Echenoz: també ha escrit la del músic Maurice Ravel i la de l’inventor serbocroata Nikola Tesla. Però la vida de Zátopek és la més contradictòria. Emil, el corredor sense estil. El corredor que va córrer pels nazis i pels comunistes. El corredor que va passar de ser oficial i camarada a ser un escombriaire ovacionat. Abans de la biografia d’Echenoz ningú no s’havia molestat a escriure res sobre Zátopek; l’autor va haver de documentar-se només a partir de la premsa i no va poder parlar amb ningú que hagués conegut l’Emil. Però això no resta punts a la novel·la. Echenoz utilitza el format de la crònica esportiva i admet que la seva biografia de Zátopek no acaba de ser una biografia. És la llegenda d’Emil Zátopek com a heroi i vícima del comunisme i del nazisme: primer va veure els alemanys a Txecoslovàquia; després va veure els soldats russos entrar-hi en so de pau; finalment va tornar a veure’ls entrar en so de guerra.

Echenoz és periodista, historiador, contista; li agrada barrejar el que sap amb el que imagina. Però tot el que passa al voltant de l’Emil és ben real. El jove Zátopek es fa corredor amb els nazis al capdavant, després la guerra s’acaba i arriben Stalin i el seu titella Gottwald. Les coses, a Txecoslovàquia, no canvien gaire. La repressió té un altre nom.

[...] aleshores en pengen la majoria, empresonen a perpetuïtat els pocs que queden i envien algun privilegiat a les mines d’urani. Cosa que demostra, expliquen de bon grat, la clara superioritat del comunisme en marxa: no tan sols produeix els millors campions, sinó que també desemmascara els més grans traïdors.

La por de la URSS cau com una llosa en forma de paranoia sobre els seus estats satèl·lits. La premsa comunista posa declaracions ofensives contra Occident en boca de l’atleta. Ell és un bon súbdit i no els contradiu; fins que la primavera del seixanta-vuit arriba a Praga. Llavors entenem el somni del polític Dubcek i el desengany del que haurien pogut ser les democràcies socialistes a Txecoslovàquia i a Hongria durant els anys cinquanta. El narrador-contista Echenoz ens parla com si fóssim els seus oients, la novel·la no s’estén dues pàgines més del que és necessari i la història s’acaba abans que hi hagi temps per afegir-hi consignes. En última instància, la reflexió posterior és feina dels lectors.

La “no-biografia” de Zátopek aconsegueix desencantar als nostàlgics del comunisme soviètic perquè la seva fi i la del mateix polític Alexander Dubcek parlen per si soles. Els dos són expulsats de la vida pública: el mateix país que va coronar Zátopek s’encarrega ara de convertir-lo en escombriaire. I a Dubcek, en jardiner. El missatge antitotalitari de l’obra és contundent, però un dels majors encerts del llibre és que l’Emil no fa de jutge. La veu del protagonista és senzilla i no ens embafa, no té res a veure amb les reflexions en forma d’assaig que han fet altres autors. Emil Zátopek és un home discret i capaç d’arribar on vulgui. A Brasil. A Sidney. És capaç de batre tots els rècords mundials d’atletisme mentre la resta de txecoslovacs s’han de quedar a casa.

La novel·la sobre Zátopek ens recorda que l’esport d’elit sempre ha estat i serà una qüestió de política. També ens fa pensar en la situació d’Ucraïna respecte a Rússia, en les aigües residuals d’un conflicte que ha marcat la segona meitat del segle XX. Córrer arriba per desemmascarar el teatre que són les dictadures: les associacions “voluntàries”,  la premsa desinformadora, la hostilitat entre veïns. La novel·la és perfecta per als consumidors de diaris esportius que tenen cert afany de coneixement històric. Córrer té la dosi justa de didàctica i d’entreteniment, ens obliga a mirar el passat i ens incita a preguntar-nos què ve després de les ideologies.

També pot interessar-te...

  • 37
    Teju Cole era una de les estrelles convidades del Festivaletteratura, com a mínim per a nosaltres. Autor d'Every Day is for the Thief (publicada a Nigèria el 2007, tot i que als EUA es va publicar aquest 2014) i Open City (2011), l'escriptor nigerio-estatunidenc va aterrar a Mantova per parlar de les seves dues ciutats:…
    Tags: és, no, però, del
  • 33
    La segona part de les llistes de finals d'any arriba just a temps i amb un Top 9 (vés, som tres i ens costa posar-nos d'acord) dels millors llibres que no hem pogut ressenyar, ja sigui per circumstàncies històriques adverses, moments inoportuns, excés de material, etcètera. Considerem que finals d'any…
    Tags: és, del, no, novel, sobre, al, però
  • 31
    “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
    Tags: és, no, del, però, al
  • 31
    L'any 2008, David Gálvez va entregar dos manuscrits a l'Editorial Males Herbes. El primer que van publicar va ser Cartes mortes, una mena d'epistolari dirigit a un destinatari que mai no respon. Res no és real, que va arribar a les llibreries tots just fa uns mesos, és  un diari situat en…
    Tags: és, no

Leave a Comment

Filed under Ressenyes