Tag Archives: james joyce

el dublín de joyce

It’s not my fault that the odour of ashpits and old weeds and offal hangs round my stories. I seriously believe that you will retard the course of civilisation in Ireland by preventing the Irish people from having one good look at themselves in my nicely polished looking-glass.

1905. El jove Joyce, vint-i-tres anys, dublinès i conscient de l’afició dels editors anglesos per l’exotisme literari d’Irlanda, envia un manuscrit de 12 històries a l’editor Grant Richards: Dublinesos. Tot i la consciència del jove d’estar escrivint “un capítol de la història moral” d’Irlanda, Joyce va haver d’esperar fins al 1914, trenta-dos anys, per veure el llibre publicat. La raó? La covardia editora, la por a una censura i problemes amb les autoritats per excés de sinceritat.

El problema de Joyce, però, no era amb Dublín sinó amb els dublinesos: havia estat 23 anys passant cada cop a una situació familiar més precària per culpa d’un pare simpàtic però alcohòlic i incapaç de portar un duro a casa i l’any 1892 la crisi financera havia obligat a tota la seva família a mudar-se a una barriada de Dublín, de cases pobres i misèria absoluta. No és que m’encanti posar-me en la vida privada de la gent, però és evident que aquesta transició social, entre altres coses, va marcar la futura visió que Joyce es faria de la seva ciutat natal.

A Dublinesos hi ha situacions, coses que passen, hi ha una unitat literària de campionat però no hi ha línia argumental. Es nota que Joyce havia renegat de la capital d’Irlanda: la neutralitat hipnòtica amb que explica cada conte reflecteix les seva intenció estilística de no ser cortès. Les referències autobiogràfiques i del context històric del moment abunden i fan mandra, però cal remarcar que els tres primers contes estan protagonitzats per un petit Stephan Dedalus, protagonista també del Retrat de l’artista adolescent i d’Ulisses i, en certa manera, l’alter ego de Joyce.

Ideals? Henrik Isben. El jove escriptor irlandès era totalment fan del dramaturg noruec i la seva obra When we dead awaken, el seu realisme desafiant, l’estructura diagnòstic, l’objectivitat malaltissa. Els dublinesos de Joyce tenen molt dels morts-vivents noruecs d’Ibsen. Són gent que ha descuidat el seu amor per la ciutat i, dominada per un món claustrofòbic, ha acabat convertint-se en grotesca, al nivell dels winesburguencs de Sherwood Anderson. Les converses elíptiques, els discursos indirectes lliures, l’esbós psicològic, la tècnica joyceana contribueix perfectament a crear un món on fins i tot l’alegria té un punt patètic.

jamesjoyce6a

Morals fora, un dels hits de Dublinesos és la seva estructura, on l’esquema recerca-aventura-retorn propi tant de l’Ulisses clàssic com de l’Ulisses del propi Joyce s’assimila al de infantesa/adolescència-maduresa-vida pública, amb la cadència final de la nostàlgia reconciliadora d’Els morts.

El detall és el protagonista. Segons Joyce, l’obligació de l’artista era narrar o fer constar les epifanies, que definia com transformacions espirituals repentines i delicades, transformacions en la vulgaritat de la parla o del gest o fins i tot en una frase memorable mental. Deia Joyce que, primer, reconeixem que l’objecte és un objecte integral. Després, observem que és una estructura composta i organitzada, una cosa en si. Finalment, quan la relació entre les diferents parts és clara i exquisita, reconeixem que la cosa és el que és; i aquí, a l’ànima perfecta i radiant de la cosa més vulgar i més quotidiana, hi ha l’epifania. És per això que a Dublinesos el detall és tan extremadament acurat: perquè és en l’elasticitat de la realitat que les realitats reals podran revelar-se. La tècnica de l’excés descriptiu, a Dublinesos, és l’estratègia d’un simbolista que, com diu Terence Brown, creia que l’elasticitat en les mans d’un artista pot parlar de les veritats incòmodes del món. I d’aquí la idea de diagnòstic, de diagnòstic de la misèria humana. De la paràlisi. Es tracta d’un diagnòstic clínic de la classe baixa-mitjana dublinesa, brotxades de detalls d’un món de comerciants i botiguers i funcionaris dominats pel patetisme humà.

Leave a Comment

Filed under General