Tag Archives: éric-emmanuel schmitt

Saad Saad, l’Ulisses àrab

Saad Saad, que en anglès és “trist trist” i en àrab “esperança esperança”. Així es diu el protagonista d’Ulisses from Bagdad, escrita en francès a l’original per Éric-Emmanuel Schmitt (Lyon, 1960). La novel·la recull les peripècies d’un iraquià que vol arribar a Londres i ho fa de l’única manera que pot, a través del desert de Líbia i d’Egipte, dins de camions i vaixells inflables. Pel camí l’acompanyen traficants d’obres d’art que s’obliden de conduir perduts per la delícia de l’opi, com els “menjadors de lotus” que allargaven el retorn de l’Ulisses grec. Abans de la partida, Saad Saad flirteja amb membres d’Al-Qaeda i amb la set de venjança contra els americans. A Egipte es troba europeus hostils amb guants blancs i títols diplomàtics, però també topa amb europeus nobles, i una és noia, la nova Nausica que recull el nou Ulisses àrab.

ulisses from Bagdad

“Ulisses from Bagdad”, Proa, 2009.

El 4 de febrer del 1989, Éric-Emanuel Schmitt va anar  al desert i va tenir una experiència mística. Com a bon intel·lectual il·lustrat i ateu Schmitt havia fet una tesi sobre l’enciclopèdia de Diderot i D’Alembert, però des d’aquell dia l’any 89 que la curiositat per les religions ha vertebrat la seva obra literària. L’islam no és el tema central d’Ulisses from Bagdad, però el to és el de Les mil i una nits i la mitologia àrab. El pare de Saad sempre parla amb metàfores i és el bibliotecari que amaga els llibres censurats al soterrani, l’intel·lectual que vetlla per una civilització antiga amenaçada per tirans i mercenaris. Saad segueix les petjades de l’Ulisses homèric i topa amb inconvenients similars als de l’heroi genuí. Igual que el Leopold Bloom de Joyce, Saad Saad no és un home extraordinari; però la seva Ítaca és Londres i el seu trajecte no és metafòric sinó geogràfic, transcorre al llarg de mesos plens d’inconvenients i de pèrdues forçoses. Schmitt no ha hagut de dotar d’èpica la vida vulgar d’un home vulgar, perquè les migracions il·legals són èpiques per si mateixes. A diferència dels seus predecessors, Ulisses-Saad té una Penèlope però no té intenció de tornar a casa. No sap per què vol anar a Anglaterra, potser per les lectures d’Agatha Christie, pel record de la Leyla morta sota les bombes i per fugir del món àrab, que li recorda la misèria.

Una de les cireres d’Ulisses from Bagdad és la lliçó d’història recent de l’Orient Mitjà: la guerra entre l’Iran i l’Iraq als vuitanta, coneguda com a Primera Guerra del Golf; la Segona Guerra del Golf, que comença amb l’atac de Saddam Hussein a Kuwait als noranta i acaba amb la sanció econòmica a l’Iraq per part dels EUA; la invasió del país el 2003 i la posterior retirada de les tropes americanes, l’any 2011. Saad fuig del que queda de Bagdad després de la retirada i la diplomàcia li impedeix ser refugiat perquè, un cop mort Saddam, el país es considera una “democràcia alliberada”. Avui, al 2015, centenars d’iraquians arriben a Europa, i aquest cop l’amenaça és més sofisticada: els talibans i els salafistes d’Al-Qaeda han quedat a l’ombra d’Abu Bakr al-Baghdadi, líder d’Estat Islàmic.

Toute l’Afrique humiliée stationnait là, des Libériens, des Ethiopiens, des Somaliens, des Soudanais, des Dinka du Soudan au bassin haut perché sur leurs jambes interminables, des Sierra-Léonais aux membres mutilés, des familles entières fuyant les masacres du Rwanda et du Bururndi.

[...] j’allais devoir prendre un numéro qui me permettrait dans quelques jours de m’inscrire pour obtenir un rendez-vous, rendez-vous qui auriat lieu six mois plus tard, et d’ici là, je n’aurai le droit ni de loiuer un lieu pour vivre ni travailler.

Après cela [la descoberta del camió ple d'il·legals] commença un concert d’étonnements. Ils s’étonnaient que nous nous soyons pissé dessus, que certaines aient déféqué dans leur  pantalon: à croire qu’ils découvraient les fonctions vitales humaines[...] Sous leurs regards, j’eus l’impression d’avoir inventé la merde.

Saad aterra al Caire i coneix Boub, aspirant a refugiat i originari de Sierra Leone. L’amistat és un dels ingredients claus de la literatura d’Schmitt, i en aquest cas la relació entre Saad i l’africà Boub serveix per subratllar el racisme d’alguns àrabs però també mostra la cara amable de la condició humana, el fet que en les pitjors condicions la solidaritat aflora. L’iraquià esperava arribar a Egipte i que el tractessin amb respecte i veneració, com una víctima digna. Res més lluny de la realitat: al Caire tot d’africans fan cua per rebre el títol de refugiat, i mentre no el reben no poden treballar ni tenir casa. L’obligació és malviure, i així l’Ulisses iraquià es deixa estimar com a amistançat d’egípcies divorciades. El protagonista arriba a Egipte quan l’Iraq ha estat alliberat del seu dictador i en conseqüència ja passat a ser a la llista de països en pau –una pau de fireta. Amagat dins un camió de càrrega entre Nàpols i el nord d’Itàlia, els policies de la duana el descobreixen a ell i a la resta d’il·legals; el conductor i traficant de vides s’esfuma, però per la llei l’únic que importa és caçar els il·legals i tornar-los cap a casa. Liberté, egalité, fraternité, aquest és el cartell gloriós que llegeix Saad Saad quan trepitja França. El seu recorregut ens fa reflexionar sobre la impossibilitat de conciliar igualtat i fraternitat, d’oferir les mateixes comoditats a tothom. Quin és el límit de la germanor? Com podem ser humanistes sense excloure ningú? Com donar als no-europeus els drets humans que els europeus hem dissenyat per nosaltres mateixos?

Ulysse-from-Bagdad-francais03

“Ulysse from Bagdad” en la versió original. Éditions Albin Michel, 2008.

El narrador no té por a les grans preguntes, sap moure’s pel camp de l’ètica sense caure en barroquismes ni sentències apocalíptiques. La novel·la s’articula a partir dalgunes repeticions poètiques que són obra del pare de Saad, l’home savi que bateja les seves berrugues amb nom de dona i que es dirigeix al seu fill com a “sang de la meva sang, carn de la meva carn, pols de les estrelles”. A banda dels tocs d’oralitat i de fantasia, la forma de la novel·la és clàssica, lineal i cronològica:  no hi ha provatures trencadores. L’argument d’Ulisses from Bagdad és ric i el ritme de l’acció es manté fins poc abans del final, seria fàcil d’adaptar al cinema –ja s’ha fet, i amb força èxit, a partir d’altres novel·les d’Schmitt, com és el cas d‘Odette y la felicidad (2007) i El señor Ibrahim y las flores del Corán (2004).

Però el paral·lelisme cinematogràfic no equival a una lectura fàcil: Ulisses from Bagdad està farcida de filosofia sense cognoms, de food for thought pels seguidors de la literatura i la política internacional. La novel·la recrea una de les situacions més actuals de la política europea. D’Ulisses-Saad en tenim un a cada xamfrà de la nostra ciutat, alguns mantenen bars o botigues de queviures obertes durant tot el dia. L’obra de ficció d’Schmitt s’assembla més a les històries que ens expliquen en primera persona que al que descriuen la televisió o la majoria dels diaris. Les desventures de Saad i Boub al Caire són el dia a dia dels refugiats recents a Atenes o a les illes gregues, i també recorden les històries que m’han relatat amb presses alguns transeünts africans a Barcelona: un viatge accidentat, ganes de prosperar, pànic als CIES. 

Mustafa jove iraquia lesvos (1)

Mustafa, iraquià de 25 anys refugiat a l’illa de Lesbos el setembre del 2015. No és Saad Saad. (c) Júlia Bacardit

Filosofia eclèctica i convicció que la humanitat és una sola i variada. L’ull del narrador que dóna veu a tots els personatges no es deixa perdre res, ni la definició de fanatisme ni el comentari sobre Occident i la pornografia mediàtica de la desgràcia –els mitjans que es limiten a posar nens moribunds a primera plana, per exemple.

Les gens des Nations unies, si on leur explique qu’on fuit la pauvreté, qu’on veut décrocher un travail et envoyer de l’argent à sa famille pour qu’elle survive, on ne les intéresse pas. Ils ont besoin de spectacle, de scandales politiques, de massacres, de génocides, de dictateurs levant des armées de salauds maniant la machette ou la mittraillette.

Pas a pas, Saad constata que, pels europeus, els refugiats només poden ser considerats com a tals quan el seu país té nom de dictador, mai quan té el simple nom de caos. Ulisses from Bagdad és el cinisme europeu explicat per un intel·lectual europeu que un dia va il·luminar-se –tot i que no va arribar a fer-se creient. El protagonisme de Saad Saad i la crítica a la llei d’estrangeria d’Occident, però, no cauen en l’autoodi il·lustrat ni pamfletari: a la novel·la també hi ha personatges europeus d’una bondat impecable. El narrador ve a dir-nos que tot desemboca en la inevitable definició de l’altre: l’altre que arriba brut i que amb la seva mala sort ens fa sentir afortunats i ens permet ser activistes, creatius i solidaris; l’altre que amenaça el nostre benestar perquè que també en vol un tros. Un tros de globalització a canvi d’un altre, alta tecnologia llaminera provinent de Singapur a canvi de famílies senceres de sirians, d’iraquians o d’afganesos que aterren a Europa  farts de ser víctimes.

Punt feble de la novel·la? Tot i que el narrador es mou molt bé en la descripció d’un món i una situació que no ha estat ni serà mai la seva, és cert que en algun moment sentim que ens alliçona darrere la façana d’altres personatges. Quan la novel·la és a punt d’acabar-se, ell, l’escriptor Schmitt, aprofita per passar-se al to assagístic sense miraments, i aquest to assagístic, si bé resulta en unes reflexions fructíferes, sembla que hagi de tancar l’obra o dotar-la d’una conclusió. Però no us espanteu gens, Ulisses from Bagdad és una novel·la gustosa de llegir i de regalar, apta per tota mena de públics. I recordeu que als migrants o als refugiats alguns els diuen “tristos”, però el seu nom vol dir “esperança”.

Per si en voleu saber més:
Entrevista a Eric-Emmanuel Schmitt.
Article d’Al Jazeera sobre el vincle que existex entre les Guerres del Golf a l’Iraq i la nova onada de refugiats a Europa.
- Us recomano la novel·la Kyte Runner de Khaled Hosseini, basada en l’entrada dels talibans a l’Afganistan. A casa nostra l’ha publicat Ara Llibres amb el títol El caçador d’estels.

La història real del Mustafa de la fotografia i altres refugiats de Lesbos el 2015, aquí.

També pot interessar-te...

  • 41
    Teju Cole era una de les estrelles convidades del Festivaletteratura, com a mínim per a nosaltres. Autor d'Every Day is for the Thief (publicada a Nigèria el 2007, tot i que als EUA es va publicar aquest 2014) i Open City (2011), l'escriptor nigerio-estatunidenc va aterrar a Mantova per parlar de les seves dues ciutats:…
    Tags: és, no, però, ha, del
  • 36
    ATENCIÓ! Semblava complicat però aquí les tenim: ens apuntem al carro de les llistes de finals d'any. Avui us oferim la llista dels millors llibres ressenyats de l'any i demà penjarem la dels millors llibres que, per motius que s'allunyen absolutament de la seva qualitat literària (són tant o més…
    Tags: és, no, ha, del, novel, al, però, dels
  • 35
    “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
    Tags: és, no, del, però, ha, al
  • 34
    La segona part de les llistes de finals d'any arriba just a temps i amb un Top 9 (vés, som tres i ens costa posar-nos d'acord) dels millors llibres que no hem pogut ressenyar, ja sigui per circumstàncies històriques adverses, moments inoportuns, excés de material, etcètera. Considerem que finals d'any…
    Tags: és, del, no, novel, al, ha, però
  • 34
    Va néixer zairès i ara es veu que és del Congo. El seu és un país de canvis, amb generals dissidents i soldats dissidents del general dissident i turistes que en realitat volen explotar les mines de diamant igual que els locals i tants altres. Al local Tram 83, situat a…
    Tags: no, ha, és, del, al, però

Leave a Comment

Filed under General, Ressenyes