Tag Archives: colm tóibín

FestLet #8: sir Tóibín, la Verge incrèdula

Colm Tóibín s’ha presentat a les 10:15h del matí al Portico del Cortile d’Onore del Palazzo Ducale, símbol de la dolce vita de la jet set mantovana i la construcció del qual va començar el segle XIV. L’irlandès, que vam tenir l’ocasió d’escoltar fa poc a Barcelona, ha parlat de la seva última novel·la El testament de Maria, a les nostres contrades editada per Ara Llibres.

Sent com som all’Italia, la discussió ha versat principalment sobre la Verge, aquesta figura estranya i ambigua i maternal i deessa i mortal. El mateix Tóibín ha afirmat que “Mary has a strange position in catholicism, specially in Ireland, but also in Italy, Poland and [eeeep!] Spain”. Tóibín ha retratat la visió paradoxal de Maria a través de dues obres que va veure a Venècia: un Tintoretto caòtic i l’assumpció de Tizziano, que ens mostra una Maria idealitzadíssima enlairant-se cap al cel.

L’assumpció de la Verge de Tizziano a la Basilica dei Frari. (c) Welleschik

Però la novel·la, que podria entendre’s com un fan fiction del Nou Testament, explora la versió més humana de la Verge. El que Tóibín volia fer és “bring the thing down to the level before this became religion, before this became cristianity”. Volia retratar les reaccions de Maria abans que passés TOT. El conjunt de la novel·la, de fet, es basa en aquesta tensió entre la idea de deessa i la seva humanitat flagrant.

Maria creu, bàsicament, que el seu fill ha perdut el senderi. Se’l mira amb escepticisme; n’hi ha més a fora que a dins, i Jesús està clarament fora. Tóibín retrata el seu desconcert i els xiuxiuejos del barri: que si el teu fill diu que és fill de Déu, que si converteix l’aigua en vi… el nivell de safareig, efectivament, deuria ser potent. La resurrecció, per exemple. Intenta pensar en la pinta que faria Jesús després de reviure, en el seu comportament, en els ulls com plats dels altres.

Senyora fullejant les edicions italians de sir Tóibín. (c) Irene Pujadas

El hit de l’esdeveniment ha estat quan Tóibín ha parlat de la recepció de la novel·la. Molt respecte pels catòlics, però Tóibín ha insinuat reaccions surrealistes i agressives a tal profanació de la figura de la Mare de Déu. Es veu que l’obra té una adaptació teatral que es va representar a Broadway*: l’irlandès explica que la gent cridava, que va rebre cartes desagradablíssimes, que hi va haver manifestacions davant del teatre perquè l’obra no es representés. Senyores i senyors, eccoli qua el catolicisme ianqui!

D’altra banda, explica que els irlandesos no són gaire de dir el que pensen. “Ireland is a funny country. They never tell you what they’re thinking. You have friend and he doesn’t tell you what he’s thinking. You have a girlfriend and she doesn’t tell you what she’s thinking.” L’obra va representar-se a Irlanda i tothom entrava callat i sortia callat. Es veu que un dia va assistir-hi un conegut capellà. Al final de l’obra, van saludar-se i l’home li va dir: “Wonderful!”. Tóibín amb uns ulls com plats. Després el capellà va excusar-se d’haver-se perdut alguns fragments perquè, diu, patia de sordesa. Però que l’escenografia molt maca! I tots salvats. Molt saladet, Tóibín també ha confessat que a Itàlia va haver-hi certa reticència. I pensar que encara he d’anar a Polònia!, sospira Tóibín. Les iaies riuen. Fi de l’escena.

*Fun fact: la novel·la també té un audiobook amb la veu de Meryl Streep.

També pot interessar-te...

  • 46
    Dels pròxims 3 al 7 de setembre, servidores serem un dels blogs col·laboradors del Festivaletteratura de Màntua, una població de 50.000 habitants de Llombardia. Màntua és famosa per ser l’escenari de l’òpera Rigoletto de Verdi i per exquisideses gastronòmiques com el Rissotto alla Pilota. També porta uns quants anys sent…
    Tags: l, d, del, festivaletteratura
  • 45
    “Hello, thank you for inviting me! Mantova is… okay!” Gary Shteyngart al Festivaletteratura, davant d’una multitud de mantovans escèptics Ha arribat l'octubre, i amb ell l'incertesa de la vida post-universitària. Nosaltres fem el que podem: algunes s'han integrat amb dignitat al món pseudolaboral, algunes alimenten la bohèmia barcelonina a ritme de…
    Tags: del, d, l, festivaletteratura
  • 41
    Desdemona ascolta le storie dolente e avventurose di Otello e se ne innamora. Otello ascolta le bugie di Jago sul tradimento di Desdemona e vuole crederci. L'amor ens il·lusiona més sempre que hi ha una trama complicada i un punt de drama, dificultats i malentesos. És per això que Shakespeare…
    Tags: del, ha, festivaletteratura
  • 40
    Anna Rusconi, Matteo Colombo, Isabella Zani. Podria ser una sèrie de policies o l'enumeració de tres autors reconsagrats. Però no. Són els tres últims traductors a l'italià de The Catcher in the Rye que aquest matí de dijous 4 de setembre han compartit amb nosaltres el fruit de la seva…
    Tags: ha, del, festivaletteratura
  • 36
    Tot i que ha confessat que en cas contrari hagués estat dormint, el novaiorquès d’origen nigerià Teju Cole s’ha presentat a les 9h del matí a la Piazza Leon Battista Alberti per tal de comentar alguns articles del dia. La conferència forma part del cicle Le Pagine della Cultura, que cada matí…
    Tags: l, ha, d, del, festivaletteratura

Leave a Comment

Filed under Cròniques

d’irlanda a brooklyn

Colm Tóibín cau bé. Cau bé perquè es desperta a les onze, perquè té un refugi a Farrera del Pallars, al Pallars Sobirà, i perquè trenca el tòpic de l’irlandès enfadat amb l’univers. I també perquè li caiem bé, no ho negarem, i perquè parla un català amb accent d’Enniscorthy que inspira una tendresa total. Brooklyn, la seva nova novel·la, no és l’Obra Mestra Majúscula que ens canviarà la vida pels sempres dels sempres ni s’atrevirà a respondre cap de les Grans Hincògnites del món: Tóibín, afortunadament, és dels pocs escriptors que no peca d’obesitat i sobrepretensió literària. Brooklyn és, això sí, la guanyador del premi Costa Fiction Award i la constatació sòlida que confirma que haurem de llegir més històries de l’irlandès.

Afirma Tóibín que part de l’impuls per escriure aquest llibre era totalment polític. Tot i que Irlanda durant els últims 15 anys ha r
ebut molta immigració (sobretot polonesos, xinesos i nigerians), la visió que se’n té és d’un rebuig total. Ni hi estan acostumats ni volen acostumar-s’hi: creuen que venien a robar-los-hi la feina. Tóibín diu que ja feia temps que ho veia, veia que eren bona gent i que les polítiques d’immigració eren injustes i que el referèndum pels drets dels immigrants era un desastre, ho veia i ho veia sol. I va pensar que segurament això passava perquè ell havia viatjat molt. I llavors va crear l’Eilis.


L’Eilis és una jove d’Enniscorthy que viatja sola a Brooklyn en busca d’una vida millor, etcètera. No és en va, que marxa als EUA: els irlandesos no es salvaven de considerar-la una terra d’oportunitats, un país msiteriós i idealitzat del qual es deia que hi havia molts calés i rètols amb la inscripció “utopia”. Gràcies a l’ajuda d’un capellà que no abusarà d’ella en tota la novel·la (el tòpic hauria estat flagrant), la protagonista troba feina a Bartocci
‘s, la primera tenda de roba que vendrà mitjes a les dones negres, i viu a la pensió de la senyora Kehoe amb una multitud d’irlandeses més. Així, Tóibín retrata subtilment la societat novayorkina dels anys 50 i les seves virtuts i prejudicis, una societat en què el consum ja és l’hàbit imperant i els drets civils dels negres comencen a aparèixer. D’altra banda, però, Tóibín també retrata la societat irlandesa de l’època i el seu tancament de mires. L’Eilis és l’immigrant que, un cop emigra, ja no és d’enlloc. Al visitar el seu ja-no-tan-enyorat Enniscorthy, poble petit i tancat i a vessar de rumors, ella ja no és l’Eilis desperdigada que va marxar més lluny que tots els seus germans. I no ho és perquè és a Amèrica on ha après l’elegància i la seguretat, el caminar recte, l’estimar-se. Ha viatjat i ha vist el món, i en aquest sentit és un alter ego del seu creador. A part dels retrats socials, però, a Brooklyn també hi abunda la contenció, les emocions reprimides. En aquest sentit, es tracta d’una novel·la que transcorre per dins. Pel cap de l’Eilis, sobretot, però també pel cap de sa germana, de sa mare, d’en Jack, de manera que tot el que s’amaga més enllà de la superfície només s’intueix rere uns murs d’autodomini més que envejables. En gran part de la novel·la, rostre i pensament difereixen totalment. I els únics que ho sabem som nosaltres, espectadors invisibles, lladres d’intimitats falses.


El més curiós del cas és que es tracta d’una història basada, inconscientment, en fets reals. A ca’ls Tóibín, quan era petit, els rumors corrien de banda a banda i s’havia sentit una història semblant. Per això, el febrer de tants anys després, quan estava a Nova York firmant llibres, una dona se li va presentar com la filla de la protagonista. No parlava de sentir-se reflexada, ni d’entendre el paper de la suposada mare. Parlava de carn i ossos, d’una Eilis real que va creuar l’Atlàntic i s’hi va quedar. El que explica en Tóibín sobre els irlandesos és que la seva tradició literària està lligada bàsicament a dos motius. Primer de tot, l’alfabetització com a via única per sortir de la pobresa i poder esdevenir capellà o oficinista. El llibre i la ploma com a estratègies eficaces per aconseguir un modus vivendi digne. L’altra, la mescla de l’amor pels exòtics dels irlandesos i la proximitat a Londres. Els editors de la capital anglesa van bojos per les històries escritors per irlandesos, perquè es venen més i perquè, a més, també se la llegiran els amics i coneguts de l’autor i el boca-orella anirà de poble en poble i mitja Irlanda el tindrà a l’estanteria. És matar dos ocells d’un tret i, realment, la jugada els ha sortit bé, perquè d’Irlanda n’han sortit hits literaris com Joyce, Beckett, Yeats o Wilde. 

Un home savi em va dir que Brooklyn és una novel·la com les d’abans. L’és. Visqui el hurling i la Guinness.

Leave a Comment

Filed under General