Tag Archives: chester brown

un putero inofensiu

…dejando de lado la violación (que es coger sin dar nada a cambio[1]), el sexo siempre es intercambio: “Quiero darte placer físico porque quiero que me devuelvas placer físico”, o “practicaré sexo contigo porque quiero afecto”, o “puedes follarme por 200 dólares”

Chester Brown, Paying for it

Té la corona calva i les faccions llargues i xuclades, dos ulls grossos molt rodons. És la mena de tímid que no sap tenir afers esporàdics, similar al protagonista d’un altre còmic seu, I never liked you, que narra les experiències del senyor Brown quan encara era un jovenet incapaç d’adreçar-se a les dones. Passada l’adolescència, Chester Brown aconsegueix establir-se com a dibuixant i troba parella; un dia la parella el deixa i opten per seguir vivint junts. Mesos més tard, Chester Brown comença a tenir ganes de reactivar la seva vida sexual sense haver de passar per les tensions pròpies de l’amor romàntic i el “monògam possessiu” —Mr Brown no es queda curt amb els adjectius—: gelosia, rancúnia, inseguretat. Així comença Pagando por ello (Ediciones La Cúpula, 2015).

Dibujo

L’edició en castellà del llibre, a càrrec d’Ediciones La Cúpula. L’original en anglès el va publicar Drawn and Quarterly.

El còmic que veieu inclou una introducció en què el cèlebre dibuixant Robert Crumb elogia la humilitat de Brown. Tant els gustos sexuals com els dibuixos de Chester Brown són més discrets que els de Crumb, però tots dos s’han convertit de forma progressiva en els clars protagonistes de les seves creacions. Els còmics d’un i altre han mutat en autobiografies, i en aquest cas el gènere és crucial: a Pagando por ello, Brown defensa la descriminalització —que no la legalització— del sexe de pagament, i ho fa des de l’experiència que ha tingut com a putero. El dibuixant es retrata en primera persona –sense engrandir-se el penis– i afegeix un apèndix amb 14 possibles arguments en contra de la prostitució contraargumentats per ell mateix. Pagando por ello té la lleugeresa del còmic com a gènere i la profunditat de l’assaig o del periodisme d’opinió. Els raonaments en favor de la prostitució des de l’experiència del dibuixant fan de Pagando por ello una obra honesta, fins i tot necessària. A més, la paròdia que Chester Brown fa de si mateix com a putero principiant que no sap a qui trucar ni per on moure’s és subtil, mai solipsista ni egòlatra.

Chester Brown dedica un capítol a cada treballadora sexual amb qui ha estat sense revelar la seva identitat original: ni noms, ni procedències, ni particularitats físiques —quan descriu una particularitat d’una noia aclareix que a la vida real la particularitat era una altra. Pagando por ello no és paternalista amb les dones ni cau en la pornografia, el sentimentalisme està a anys llum. Sabem que un parell de treballadores són estrangeres i alguna vegada Brown sospita que està tractant amb una menor. El dibuixant fa una defensa de l’ofici més vell del món però no amaga les  vulnerabilitats que implica, com en tots els oficis criminalitzats. Si ens fixem en el dibuix pròpiament dit, el que més crida l’atenció és que els plans de Pagando por ello són allunyats i els seus personatges apareixen petits, amb una expressió facial força estàtica. Fins i tot quan li practiquen felacions, Chester Brown continua fent cara de Chester Brown. El seu mestre Robert Crumb, profeta del còmic underground americà dels seixanta, l’equipara amb una cita atribuïda a Jesucrist: “Sé uno que pasa por allí”.

tumblr_m4qw42eB2S1qd0ln0o1_5001

Vinyeta del còmic Ed the happy clown, de Chester Brown

A Ten, una pel·lícula del director iranià Abbas Kiarostami que us recomano amb insistència, una dona casada recull una prostituta en una cantonada per apropar-la en alguna banda de la ciutat, i la conversa que mantenen confronta la independència de la treballadora del sexe amb la “senyora de”, la que va guarnida de joies dels clients i la que va guarnida de joies del marit. Chester Brown recorre amb freqüència a l’analogia entre la “monogàmia possessiva” i la compra-venda de serveis sexuals; també compara la sordidesa que s’atribueix a la prostitució amb la sordidesa que desencadena l’amor romàntic: inseguretat, gelosia i una capa de rancúnia acumulativa per tots aquells afers que volíem tenir i no hem tingut. Per a Chester Brown, buscar parella és buscar algú que infli el teu ego i et garanteixi sexe. Pot ser que tingui part de raó, però penso que també pots emparellar-te perquè d’entrada els sentiments són intensos i et ve de gust.

Chester Brown il·lustra bé el tipus de contacte que té amb les prostitutes, les que visita i les que el visiten a ell, i les relacions que estableixen són cordials; elles li indiquen d’entrada què estan disposades a fer i què no i ell insisteix en utilitzar sempre condó. Retrata una diplomàcia que no encaixa amb la idea típica del que implica ser prostituta. Dins el mercat sexual hi ha esclaves sexuals amb proxenetes i hi ha dones lliures. Escollir ser prostituta vol dir escollir una feina que et dóna més ingressos que les feines de salari mínim amb una menor dosi d’esforç. Això és injust, però podem afirmar que no és més sòrdid ni més injust que altres coses. Puteros com Chester Brown, i segurament n’hi ha uns quants, no fan cap mal a les dones amb qui tenen sexe.

Una vegada un socialista suec va dir-me que el cos humà no hauria d’estar en venda. Però la realitat és que, des de les passarel·les de moda fins les clíniques de fertilitat, el cos humà està en venda. Chester Brown assegura que dos adults haurien de poder intercanviar el que volguessin de manera lliure i sense la regulació de l’estat, i afegeix que la legalització seria contraproduent perquè implicaria una major explotació de les prostitutes que no fossin legals. Dit sigui de passada, el dibuixant forma part del Partit Llibertari del Canadà, que entre altres coses s’oposa a la garantia d’una sanitat pública.

ChesterBrownPayingForItPanel_WhatDoYouDoForALiving

Vinyeta de “Paying for It”.

Segons Chester Brown, descriminalitzar la prostitució seria un avenç similar al reconeixement del divorci o del matrimoni homosexual. La majoria de dones i homes hauríem de canviar d’opinió sobre la prostitució. El prejudici sistèmic en contra de l’ofici precaritza les prostitutes de manera absurda. Amb l’obertura sexual, és ridícul mantenir que la prostitució —que no l’explotació— entesa com a intercanvi de sexe i diners és un crim embrutidor que impossibilita l’amor. L’amor i el sexe són coses diferents —i això tampoc impedeix que Chester Brown quedi enamoradiscat de la Denise—: ho saben les prostitutes, ho saben els puteros i ho sabem les dones més o menys joves que hem tingut relacions esporàdiques i monògames. Cal allunyar-se de les morals carques i marxistes que entenen el sexe com un sacrilegi, sabem que no té per què ser-ho. Hi ha condicions: si hem tingut una sèrie de relacions afectives i sexuals diverses i si un home va net, és respectuós amb les condicions que li posem i és amable, anar-se’n al llit amb ell no té per què ser traumàtic. És una opció laboral a la qual les dones (i alguns homes, per més que no surtin al còmic) poden recórrer —més o menys pressionades per la seva situació econòmica, però la injustícia de classe no és culpa de la prostitució.

Gràcies a la prostitució Chester Brown s’allibera de la necessitat de lligar, cosa que en el fons em sembla un pèl infantil. Per més inri, resulta que al final sí que volia monogàmia possessiva: la Denise acaba per ser la seva prostituta exclusiva. Si bé coincideixo amb Brown pel que fa la necessitat de descriminalitzar l’ofici, no veig la incompatibilitat entre prostitució i amor romàntic, l’una no exclou l’altre. El que no funciona és l’amor romàntic durant un període indefinit, però les altres opcions —prostitució, prostitució exclusiva com la que es produeix entre el dibuixant i la Denise, poliamor sense pagament, etcètera— tampoc funcionen de manera definitiva. Crec que el mateix Brown conclou això, perquè acaba fart de canviar de dones i es queda amb una sola. En les relacions humanes sexuals i afectives l’única certesa és la incertesa a llarg termini. No es tracta de trencar clixés per acabar amb l’amor i la gelosia, cosa que per altra banda seria avorridíssima[2]. Es tracta d’acceptar que naixem i morim sols i que tota la companyia que trobem pel camí, sempre i quan sigui de mutu acord comercial o afectiu, és benvinguda.


[1] Discrepo; violar no és agafar sense donar res a canvi, és agafar i causar un trauma la magnitud del qual dependrà de la situació i la personalitat particular de la víctima.

[2] La gelosia, segons el dibuixant, és una conseqüència de la construcció cultural tirànica de l’amor romàntic. Però jo penso, els germans grans no odien els petits nouvinguts, que els treuen protagonisme? No heu estat mai gelosos d’un amic que us robava un amic?

També pot interessar-te...

  • 46
    “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
    Tags: l, és, d, no, del, però, més
  • 39
    ATENCIÓ! Semblava complicat però aquí les tenim: ens apuntem al carro de les llistes de finals d'any. Avui us oferim la llista dels millors llibres ressenyats de l'any i demà penjarem la dels millors llibres que, per motius que s'allunyen absolutament de la seva qualitat literària (són tant o més…
    Tags: d, és, l, no, més, del, però
  • 35
    Ens trobem amb Gary Shteyngart a la Llibreria Calders, una tarda de divendres. Fa bon dia, són les quatre de la tarda, tenim tant la vida per endavant com el dinar batallant a l’estómac. La parada a Barcelona és una de les últimes de la gira europea d’Shteyngart, que ha…
    Tags: és, no, d, però, l, més
  • 35
    La segona part de les llistes de finals d'any arriba just a temps i amb un Top 9 (vés, som tres i ens costa posar-nos d'acord) dels millors llibres que no hem pogut ressenyar, ja sigui per circumstàncies històriques adverses, moments inoportuns, excés de material, etcètera. Considerem que finals d'any…
    Tags: és, l, d, del, no, però
  • 34
    La fantàstica editorial Routledge va tenir, ara ja fa uns anys, l’amabilitat de crear la subsèrie Thinking in Action. Amb ella han volgut presentar grans qüestions contemporànies —la religió, la ciència, la tecnologia, l’humor, la literatura, l’humanisme, etc.— de la mà d’alguns dels pensadors més rellevants dels últims anys: Slavoj Žižek,…
    Tags: és, l, d, no, amor

Leave a Comment

Filed under General, Ressenyes