Tag Archives: andrei kurkov

FestLet #3: Andrei Kurkov a les places de Kíev

L’horari era intempestiu i les adversitats lingüístiques diverses, però res no ha impedit que aquest migdia ens atanséssim al pati de la Cortille dell’Archivo di Stato a veure si l’escriptor Andrei Kurkov ens ajudava a entendre alguna cosa del pastís russo-ucraïnès. Llibreta en mà i afrontant les dificultats amb dignitat, hem escoltat amb atenció les explicacions de l’autor del Diari de Kiev. Tot plegat en rus. Amb traducció simultània a l’italià. I amb el risotto alla pilota obrint-se pas esòfag avall.

Sir Andrei Kurkov. (c) Anna Pazos

Com va sent habitual als actes del Festivaletteratura, el tema estava plantejat en forma de conversa entre el periodista italià Valerio Pellizzari i el senyor Kurkov, el qual s’ha esplaiat sobre la seva experiència els primers mesos de protestes a la plaça Maidan. És a dir, quan tot plegat encara semblava més una trobada d’indignats a Sol amb un extra de violència que no pas la llavor d’una guerra de durada indefinida, amb invasions estrangeres, secessions territorials i avions caiguts pel camí. L’escriptor, que viu a 50 metres de Maidan, ha publicat fa poc un dietari d’aquells primers dies de protesta; relat periodístic amb el qual ha aconseguit, assegura ell mateix, superar les seves novel·les de ficció pel que fa “surrealisme, absurditat i humor negre”. No és poca cosa tenint en compte que se l’ha considerat una mena de Kafka postsoviètic: el seu hit de ficció és La mort i el pingüí, la narració dels fets que passen després que un escriptor d’obituaris de Kíev adopti un pingüí. “El que vosaltres considereu surrealista per mi no és més que la realitat quotidiana dels paisos exsoviètics”, ha començat.

El públic de la xerrada! (És broma.)

Per aclarir-nos: Kurkov és un ucraïnès nascut a Leningrad en temps de l’URSS, que escriu en rus, parla en rus, pensa en rus i no vol que Ucraïna esdevingui una província russa. Això és possible perquè no forma part dels russòfons nostàlgics que són majoria a Crimea, on abunden els exmilitars soviètics i els descendents de deportats tàrtars, sempre segons sir Kurkov. De Crimea, en resum, Kurkov ha dit que mucho ruso en Rusia i que un referèndum té una validesa relativa si coincideix amb l’arribada casual de 50.000 soldats partidaris d’un dels resultats. També és cert que la vena filoeuropea de l’autor no ha impedit que es mostrés escèptic amb l’europeïsme de certs sectors ucraïnesos, que veuen la UE com “el somni d’una vida normal” i una mena d’”antídot contra la corrupció” (riures del públic; no oblidem que encara som a territori PIGS). Literàriament parlant, Kurkov també ha estat exclòs de la Literatura Ucraïnesa per més d’un purità que considera que hom ha d’escriure en un idioma determinat per pertànyer a una cultura determinada. Nosaltres (servidora) hem estat d’acord amb ell que un escriptor pot considerar-se ucraïnès escrigui en rus, en polonès, en tàrtar o en búlgar.

El traductor, Andrei Kurkov i Valerio Pellizzari. I un bon home fent la seva feina. (c) Anna Pazos

De la Nova Rússia, concepte que s’escolta cada vegada més, Kurkov ha opinat que no és més que una piccola part del projecte de Putin de crear un imperi. Però Kurkov no s’ha extès gaire ni d’aquest ni d’altres temes espinosos pels quals ha preguntat un públic encès i molt informat, com ara el dels grups paramilitars ucraïnesos d’ideologia neonazi que passegen amb símbols de les SS de Galizia. El temps s’esgotava, el públic discutia en un italià molt ràpid i movent molt les mans, el traductor suava i confonia Unió Europea amb URSS i nosaltres hem decidit que no podem desembullar el futur d’Europa en una hora i escaig de joc del telèfon. A llegir la premsa, a comprar el llibre de Kurkov i llarga vida al vodka.

 

També pot interessar-te...

  • 52
    “Hello, thank you for inviting me! Mantova is… okay!” Gary Shteyngart al Festivaletteratura, davant d’una multitud de mantovans escèptics Ha arribat l'octubre, i amb ell l'incertesa de la vida post-universitària. Nosaltres fem el que podem: algunes s'han integrat amb dignitat al món pseudolaboral, algunes alimenten la bohèmia barcelonina a ritme de…
    Tags: no, del, més, l, festivaletteratura, és, dels
  • 48
    Desdemona ascolta le storie dolente e avventurose di Otello e se ne innamora. Otello ascolta le bugie di Jago sul tradimento di Desdemona e vuole crederci. L'amor ens il·lusiona més sempre que hi ha una trama complicada i un punt de drama, dificultats i malentesos. És per això que Shakespeare…
    Tags: és, del, ha, no, més, festivaletteratura
  • 46
    Anna Rusconi, Matteo Colombo, Isabella Zani. Podria ser una sèrie de policies o l'enumeració de tres autors reconsagrats. Però no. Són els tres últims traductors a l'italià de The Catcher in the Rye que aquest matí de dijous 4 de setembre han compartit amb nosaltres el fruit de la seva…
    Tags: és, no, ha, del, més, festivaletteratura
  • 44
    Vam tenir l'oportunitat de parlar amb Aleksandar Hemon (Sarajevo, 1964) l'últim dia del Festivaletteratura, després de batre'ns en duel amb la televisió italiana que també esperava per entrevistar-lo. L'expectació eran gran: Hemon era un dels ponents del festival i el dia anterior havia omplert la Basilica Palatina di Santa Barbara…
    Tags: no, és, més, ha, del, festivaletteratura
  • 44
    Dels pròxims 3 al 7 de setembre, servidores serem un dels blogs col·laboradors del Festivaletteratura de Màntua, una població de 50.000 habitants de Llombardia. Màntua és famosa per ser l’escenari de l’òpera Rigoletto de Verdi i per exquisideses gastronòmiques com el Rissotto alla Pilota. També porta uns quants anys sent…
    Tags: l, del, dels, festivaletteratura, escriptor

Leave a Comment

Filed under Cròniques