Tag Archives: adrian nicole leblanc

LLISTES! LLISTES!

EEEEP!! Continuant la tradició iniciada l’any passat, presentem els llibres que ens han fet fruir més durant aquest 2014 que acaba. La llista té molt d’arbitrari: hi caben tant novel·les del segle XVII com obres recent sortides del forn, peces publicades per primer cop fa més de vuitanta anys i històries que van sortir al mercat l’any passat. Són, ras i curt, els nostres llibres del 2014: escollits de manera subjectiva i sense ordre de millor o pitjor, però boníssims tots. Comencem.

 

La nova edició d’Alianza Editorial.

El silencio blanco, de Jack London
Vaig agafar aquest llibre de casa d’un amic fa uns mesos. No està a l’alçada dels llibres clàssics més conceptualment orgàsmics, però és un gran llibre d’històries. Perquè en aquest cas el que compta són les històries: de guerrers, de prínceps i de vells que accepten el tràgic destí de ser abandonats per la família. Els relats són dramàtics “a l’antiga”, hiperbòlics i èpics —de vegades un pèl tòpics. Tenen un regust molt romàntic perquè estan carregats de sentiments extrems i són contes que, per anar bé, haurien de ser llegendes recitades en comunitat, a la vora el foc. Els contes ens enganxen molt fort, el narrador sap que hem vingut a emocionar-nos i no té altra pretensió que aquesta, el nostre pur delectare. De fet, la figura del Jack London escriptor també és digna de menció: autodidacte, mariner, vagabund —no em sorprèn que l’envaís la inspiració.  El llibre és sucós i apte per a tots els públics. // Júlia Bacardit

 

L’edició de Scribner.

Random Family, d’Adrian Nicole LeBlanc
El subtítol ho diu tot: amor, droga, problemes i l’experiència de créixer i envellir al Bronx. Random Family (2003) és això: la saga real d’una familia qualsevol del suburbi més xungo de NYC, narrada en 409 pàgines de no-ficció èpica. L’autora, Adrian Nicole Leblanc, va conviure durant més de 10 anys amb les seves protagonistes: era present a cadascun dels seus embarassos preadolescents i adolescents, als seus judicis, entrades i sortides de la presó, durant els seus desnonaments i els seus mals d’amor. El document resultant, a part de llegir-se com una novel·la d’intrigues, gangstas i lios de faldilles, és un anàlisi brillant dels problemes estructurals que afecten les zones depauperades de les grans ciutats, on la manca crònica d’educació i d’oportunitats afecten generació rere generació. És com The Wire però millor, perquè és 100% real. // Anna Pazos

 

La magnífica coberta d’Adesiara Editorial.

El viatge a sota terra de Niels Klim, de Ludvig Holberg
Publicada per primer cop l’any 1741, uns anys més tard que els Viatges de Gulliver (1727), seria un Gran Error considerar aquesta obra de Ludvig Holberg com a simple literatura de viatges. De la mà d’Adesiara Editorial, que no es cansa de publicar rareses antigues meravelloses, l’obra d’aquest escriptor danès d’orígen noruec (tant Dinamarca com Noruega se’l volen fer seu) narra el viatge de Niels Klim a sota Terra: resulta que el globus terraqüi està buit i a dins hi caben mil mons. A través de la descripció d’altres civilitzacions, Holberg fa un cachondeo immens i brillantíssim d’aquest eurocentrisme tan nostrat. Per què llegir el llibre? Per la frescor de la prosa (magnífica traducció de Vicenç Reglà, del llatí original!!), per la guassa general del baró d’Holberg, perquè en un dels mons imaginaris les dones persegueixen i diuen marranades i toquen el cul als homes i per la modernitat de l’obra: barreja gèneres, barreja narradors i és un exercici de metaficció carregat d’estil i política. // Irene Pujadas

 

Elegant i austera edició de Penguin.

The Lady in the Looking Glass, de Virginia Woolf
Aquest recull està a l’alçada dels llibres més  orgàsmics. Què tenen aquests relats que els faci tan valuosos? Que la seva autora és capaç de descriure dues capes sobreposades d’una mateixa realitat de forma simultània. El millor exemple el trobem al conte que dóna nom al llibre, que presenta les dues cares d’una moneda. No fa gaire vam penjar una entrevista de Teju Cole, i l’escriptor deia que  sempre hi ha una realitat amagada, que sota l’aparença exterior hi ha altres capes d’informació que queden ocultes. Mostrar aquesta realitat poc visible és el que hauria de fer la literatura, i no hi ha cap dubte que Woolf sap fer-ho. Exhaureix un personatge amb dues pàgines de tamany DIN A5 i sense recórrer al narrador omniscient. Woolf és una bèstia literària obligada pels bons lectors —si domineu força l’anglès llegiu-la en versió original, que la trobareu per 3 euros a la llibreria Hibernian Books  amb altres perles de la  col·lecció Modern Classics de Penguin. // J. B.

 

La coberta de l’Editorial Valdemar.

La filosofía en el tocador, de Sade
La filosofía en el tocador (1795) del marquès de Sade fa de mal llegir al metro, perquè mai no desapareix la por que alguna iaia temerària miri de reüll l’orgia salvatge que tens entre mans. Resum de la trama: madame Saint-Ange convida el seu amic Dolmance, “l’individu més malvat i pervers que pugui existir al món”, perquè l’ajudi a educar en el llibertinatge a Eugenia, una adolescent verge i bruna. Mano a mano li ensenyen a desfer-se de tot principi ètic associat a la religió i la hipocresia burgesa per entregar-se a l’hedonisme més pervers i desenfrenat. Teoria i praxi: al tocador de la senyora Saint-Ange els discursos predicant la destrucció de l’ordre moral s’alternen amb penetracions anals, orgies acrobàtiques i bukkakes. Lo sorprenent d’aquest porno hardcore-filosòfic, escrit sobre el teló de la revolució francesa, és que tant la seva crítica social com el seu potencial ofensiu són del tot actuals. El vell Sade, un escàndol ara i sempre. // A. P.

 

A casa hem llegit l’edició de Nórdica Libros.

Babbitt, de Sinclair Lewis 
Escollida com una de les candidates a l’honor de Gran Novel·la Americana, Babbitt (1922, aquí publicada per Nórdica Libros) va convertir-se en un best-seller ja a partir de la seva publicació. El seu triomf va ser tal, que el substantiu Babbitt va fer-se un lloc a l’Oxford Dictionnary, que el descriu com “a materialistic, complacent and conformist businessman”. Efectivament, l’eix de la novel·la se centra en George Babbitt, un home tant entranyable com odiós: el típic businessman optimista de classe mitjana que es creu el rei del mambo amb prou entusiasme com per compensar la crua realitat, que li demostra el contrari. Qüestionament evidentíssim del somni americà, Sinclair Lewis dibuixa un nou tipus humà (molt típic dels anys vint) alegre i convençudament capitalista, pel qual els diners i el materialisme són els únics ingredients necessaris per la felicitat. La novel·la no és destructora, però: després de la bufetada, a George Babbitt l’abraçaries. // I. P.

 

La coberta d’Edicions de 1984.

Mars del carib, de Sergi Pons Codina
Sergi Pons Codina fa poc que ha sortit a la llum, i Mars del Carib (Edicions de 1984, 2014) és la seva primera novel·la. L’autor ha admès en alguna entrevista que el llibre són trossos de vida d’un grup d’amics que es reuneixen en un bar greixós. Pons s’afegeix amb Max Besora al carro de la frescor lingüística en català, i ho fa d’una manera menys original però també vàlida. La novel·la va de joves i de no tan joves que conviuen amb les drogues i que són incívics canalles sense remei. El  protagonista Blai té la traça de combinar les seves aventures etíliques i speedístiques amb reflexions hilarants sobre el que era i és el Raval, sobre la prostitució de la nostra Barcelona, sobre la immundícia ridícula que és el món del treball. I tot això sense ser cap pamflet antisistema. Apte per a tots els públics, només els qui tingueu terror al cantó decadent de la vida hauríeu d’abstenir-vos. // J. B.

 

La coberta d’Edicions del Periscopi.

Ànima, de Wajdi Mouawad
Vaig llegir Ànima (Edicions del Periscopi, 2014) ja fa gairebé un any, l’equivalent a la prehistòria segons la meva escala temporal. Tot i així calia que fos en aquesta llista perquè l’impacte va ser important —tant que en vaig parlar aquí amb gran èmfasi. Ànima és una novel·la estranya que parla d’un episodi nefast de la història recent, però ho fa de forma obliqua, centrant-se en les seqüeles actuals d’una persona que el va viure de petit. Narrada per animals i bèsties diverses, la trama avança amb intensitat creixent i addictiva. Però no rebentarem més l’argument: Ànima és un d’aquells llibres que demanen entrar-hi verge i innocent, sense saber ben bé què hi trobaràs. Un 10 per Wajdi Mouawad i per can Periscopi, que ens l’han traduït i editat amb màxim bon gust. // A. P.

 

“Open City” en l’edició de Faber and Faber. A les nostres contrades, la va publicar Jaume Vallcorba a Edicions Crema sota el títol “Ciutat oberta”.

Open City, de Teju Cole
Què dir de la meravellosa segona novel·la de sir Teju Cole? Suposo que les circumstàncies condicionen: jo me la vaig llegir aquest estiu a Menorca, en un estat d’antisociabilitat extremadament feliç que ajudava a endinsar-se sense pressa en les memòries del no-gaire-simpàtic Julius. Amb poc fil argumental i molta tendència a “flanêurjar”, Open City (2011) juga a la confusió entre autor i narrador i ens presenta, ras i curt, els pensaments i opinions del tal Julius, un estudiant de psiquiatria nigerià afincat a NYC. Imatge silenciosa d’una ciutat sorollosíssima, hi trobem constants paral·lelismes entre la vida i l’art i reflexions sobre qüestions com la identitat negra i la relació entre negres (brother per aquí, brother per allà). Les reflexions en sí ja avalen completament la novel·la (la gràcia del llibre és caminar amb ell), però les últimes pàgines l’emparenten amb The Sense of an Ending (2011) de Julian Barnes: al final, Open City també es converteix en un exercici sobre la creació de la memòria, l’artificialitat autobiogràfica i la percepció que tenim de nosaltres mateixos. // I. P.

 

També pot interessar-te...

  • 33
    Mars del Carib és el nom d'una novel·la i el d'un bar on una colla de joves i de no tan joves amants de les drogues es reuneixen i actuen com canalles incívics. El protagonista, Blai, té la traça de combinar les seves aventures etíliques i speedístiques amb reflexions hilarants sobre…
    Tags: és, del, no, però, més, llibre, ha, codina, pons, sergi

Leave a Comment

Filed under General