la redempció de Marilynne Robinson

Quins efectes provoca la lectura? Pot crear valors? Ens converteix en millors persones? El dimarts al vespre, Marilynne Robinson va seure al Mirador del CCCB –esplèndides vistes– per parlar sobre imaginació, literatura i democràcia. Premiadíssima escriptora nord-americana (la novel·la Gilead li va valdre el National Book Critics Circle Award i el Pulitzer), Robinson ha estat uns dies presentant la seva última novel·la, Lila (en català a Edicions de 1984 i en castellà a Galaxia Gutenberg).

marilynne-robinson-cccb

Jenn Díaz i Marilynne Robinson al Mirador del CCCB. La foto és del Twitter de CCCB Debats.

Però Robinson no ha vingut al CCCB a presentar el seu llibre; el que ens ha fet és una classe magistral, una mena de redempció de tres quarts d’hora, un tros de Vorlesung a la vegada esperançadora i desesperançadora. Desesperançadora perquè ha parlat de l’actual concepció utilitarista de l’ésser humà: reduïts a coses, científicament explicables i enquadrables, sembla que haguem arribat a un estadi en què haguem deixat de creure en nosaltres mateixos. Esperançadora i redemptora perquè Robinson hi continua creient, en l’ésser humà, i reivindica la imaginació com a eina per tornar a l’època en què crèiem en el nostre potencial.

Robinson s’ha remès a escriptors com Thoreau i Emerson per parlar d’una època de la història nord-americana en què els ideals democràtics anaven estretament lligats a l’educació i a una visió esperançadora de l’home. Explica que les universitats eren un semiparadís, una celebració de la ment allunyada de qualsevol utilitarisme. Malauradament, la història ens ha anat apartant d’aquest camí; hi ha hagut una mena de darwinisme social que a reduït la humanitat a meres circumstàncies. Segons Robinson, hem comès l’error de veure’ns a nosaltres mateixos com individus explicables segons paràmetres racionals, com membres d’una espècie previsible: l’amor es redueix a oxitocina i dura un temps limitat, la psiquiatria t’encasella en fórmules prefabricades i la concepció del propi potencial va devaluant-se a ritmes estrepitosos. A dia d’avui, diu Robinson, estem abandonant uns ideals que estaven basats en una confiança profunda en l’ésser humà.

Les edicions en català i castellà de “Lila”.

Així, la cultura contemporània s’està allunyant cada cop més de les primeres manifestacions de la democràcia. “We have taken democracy too much for granted”, ha dit Robinson al principi de la conferència. La democràcia no és un sistema que arribi per quedar-se; cal mimar-lo, cal cuidar-lo, cal recordar que hi és i que hi és per alguna cosa. Reduir l’ésser humà a un simple mitjà (means) dins de la competició econòmica actual és atacar el cor mateix de la democràcia, reduir el diàleg a cendres. Contra aquest desplaçament de l’home a la perifèria en benefici de la bogeria capitalista i el cientisme omnipresent, Robinson reivindica la imaginació com a estratègia per millorar la mala imatge de l’espècie humana, per ampliar l’horitzó de possibilitats. Segurament, pel que diu Robinson, hem assumit massa la democràcia i ens hem assumit massa a nosaltres mateixos, i ara tornem a necessitar certa obertura d’expectatives. Ella ho ha dit (més o menys) així:

It’s the lack of respect and the lack of positive expectation that is being so corrosive in our relationship with each other and our building of democracy.
I tot això és massa bonic per perdre-ho, sobretot a dia d’avui. Així que en contra d’aquesta deriva de l’ésser humà, Robinson reivindica la imaginació com a antídot. Segurament –això és opinió meva– utilitza específicament la paraula “imaginació” i no “literatura” perquè la imaginació, per intangible, no pot sucumbir al dictat utilitarista. En canvi, la literatura sí: la reivindicació de la utilitat de la literatura pot ser una campanya de màrqueting més que reeixida (la literatura et fa més guapo, la literatura et fa més simpàtic, la literatura t’ajudarà a trobar nòvio, etcètera). Justament l’altre dia vaig llegir un article sobre la biblioteràpia que parlava de The Novel Cure, un llibre que proposa un índex de mals possibles (vanitat, mal de queixals, bloqueig de la creativitat, estar casat) i una o diverses lectures literàries per solucionar cada problema. I mira, millor entregar-se a la lectura que sucumbir a segons quins fàrmacs! Tot i que per curar la “indiferència” recomanaven El petit príncep.

La perspectiva de Robinson s’inscriu en un marc totalment humanista, però suposo que va més o menys per aquí: la ficció ens pot ensenyar a ser més generosos en una societat que rebutja l’empatia i, estimulant la imaginació, pot contribuir a la reconstrucció d’un món menys esquerp. En tot cas, l’univers ja està ple d’articles que ens diuen que la literatura et fa ser l’hòstia; el que ella diu és que els éssers humans ja som complexos i meravellosos per nosaltres mateixos. I que per ser conscients de la nostra dignitat i genuïnitat només hem de parar-nos un moment, tranquil·litzar-nos i recular a una versió una mica més amable de la nostra espècie.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • Escriptora i teòloga estatunidenca, Marilynne Robinson (Idaho, 1943) ha conreat l'assaig i la novel·la, aquest últim gènere de manera pausada però amb gran èxit de crítica i públic. Robinson, autora d'obres com Gilead o Home, ha vingut a Barcelona a presentar la seva última creació: Lila, publicat en català per Edicions de 1984 i en castellà per…
  • Sembla que el Sol resisteix, però el fred ens ha agafat amb els abrics al fons de l'armari. Si visquéssim a Alemanya ens entregaríem al vi calent, però cert esperit reivindicatiu ens manté, malgrat tot, a les terrasses. Els problemes europeus i globals s'acumulen; mentrestant, la vida segueix tossudament endavant,…
  • Mec, final d'any. Asseure's colzes en taula, mirar el sostre, despistar-se, esforçar-s'hi o deixar-ho córrer. Però no ens embrancarem en valoracions de caire personal, així que a arromangar-se ben fort i a saludar l'any nou amb les dosis concretes d'alegria i de desastre. De cara a les ressaques dels dies…
  • “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
  • Va néixer zairès i ara es veu que és del Congo. El seu és un país de canvis, amb generals dissidents i soldats dissidents del general dissident i turistes que en realitat volen explotar les mines de diamant igual que els locals i tants altres. Al local Tram 83, situat a…

Comenta

Categoria: Cròniques, General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>