la vigília del Nobel

Sigui vist amb certa tela de sospita o seguit en plan hooligan, demà dijous és el dia que s’anuncia el nou guanyador del Premi Nobel de Literatura. El 112è guardonat ve precedit d’una llista que acumula lletrats de la talla d’Albert Camus, J. M. Coetzee o Pirandello però que no inclou, en canvi, escriptors com Jorge Luis Borges o Henrik Ibsen. Va com va.

Quins són els candidats al Nobel d’aquest any? La casa d’apostes Ladbrokes és, curiosament, una de les pàgines web on hom pot fer-se una idea relativa dels escriptors clau, tot i que sempre poden haver-hi sorpreses. Enguany sona especialment el nom d’Svetlana Aleksiévitx, una escriptora i periodista bielorussa que ha tractat conflictes com la caiguda de la URSS o Txernòbil. És l’aposta segura del mercat: tots els qui hagin votat per ella, s’enduran (de moment, perquè el mercat canvia cada dos per tres) tres euros per cada euro que hagin apostat. En segon lloc tenim Haruki Murakami, que porta diversos anys a la llista de la casa d’apostes; després el kĩkũyũ Ngũgĩ Wa Thiong’o i després l’escriptor nord-americà Philip Roth.

Els apostadors més atrevits començaran a forrar-se si guanya Cees Nooteboom (25 euros per cada euro apostat), mentre que guanyaran el mateix (33/1) tant els qui han votat Milan Kundera com els qui s’han inclinat per Bob Dylan (?!), Marilynne Robnsinon o Lydia Davis. Finalment, si rodem cap avall trobem trobem apostes com Antonio Lobo Antunes, Karl Ove Knausgård, el veí Enrique Vila-Matas o Eduardo Mendoza. En tot cas, sembla que molts d’aquests noms es repeteixen any rere any i queda per veure si la llista és relativament fiable o si les lleis del mercat no tenen res a veure amb les decisions de Suècia. 

Horace Engdahl anunciant el Nobel de Literatura del 2008, que seria per J. M. G. Le Clézio. (c) Prolineserver

En tot cas, cada any els premiats són escollits per 18 membres de l’Acadèmia Sueca amb l’ajuda especial del Comitè del Nobel de Literatura, que forma part de la primera institució i s’encarrega de seleccionar els candidats. Tanmateix, ni a Escandinàvia aconsegueixen evitar polèmiques. En aquest cas, l’any passat l’acadèmic i membre del Comitè Horace Engdahl va estar criticant els perills i la baixesa qualitativa d’una literatura occidental institucionalitzada, zero transgressora, víctima de les beques i instal·lada en la pura comoditat. Segons un article del The Guardian, Engdahl tenia moltes més esperances posades en les noves literatures d’Àfrica i d’Àsia, així que no queda clar si l’anunciació de Patrick Modiano com a nou guardonat li va fer una il·lusió gaire especial. En qualsevol cas, Engdahl encara forma part del Comitè d’enguany.

I això d’Engdahl i Modiano i les discussions prèvies a l’anunci formal no ho sabrem fins d’aquí a molt de temps, perquè els noms de la llista oficial i totes les trifulgues literàries es mantenen en secret durant cinquanta anys. Així, ara podem saber que l’any 1964 el guanyador del Nobel va ser Jean-Paul Sartre (que va rebutjar-lo), però que també van considerar-se seriosament autors com Samuel Beckett, Mikhaïl Xólokhov o Eugen Ionescu (que finalment no va guanyar-lo mai). El Comitè del Nobel va acabar suggerint el francès, tot i que un tal Mr. Österling va deixar escrit que ell estava tant a favor de l’autor de La nàusea com de Xólokhov, i que triava Jean-Paul Sartre perquè creia que tindria més bona rebuda entre els membres del Comitè. Xólokhov guanyaria el Nobel l’any següent, però encara no podem saber contra quins enemics i en quines circumstàncies. Guanyi qui guanyi demà, haurem d’esperar cinquanta anys per a descobrir la lletra petita de l’anunci oficial.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

Comenta

Categoria: Breus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>