el ring dels Nobel: Miquel Adam

Creus que l’elecció del Nobel és realment influent, a nivell personal i professional? 

A nivell personal, no té cap influència sobre mi. Cap ni una. Zero. Em distreu molt, això sí, el debat que genera el Nobel per les xarxes. Només recordo comprar un llibre després d’haver rebut un premi: El cas d’en Barney Panofsky, que va guanyar el Llibreter fa uns anys. Em va agradar molt, i segur que no l’hagués comprat si no l’hagués guanyat… Ara bé, segurament som uns quants lectors voraços els que no ens hi fixem massa, si un llibre ha guanyat un premi o altre. No ho sé. El debat sobre si la lectura et fa ser millor persona ja l’hem tancat, oi? La resposta és que no, que no et fa ser millor persona. Però em sembla que a segons quin tipus de lector llegir el fa ser menys gregari, o sigui més lliure, més reactiu a la massa. ¿Et fa més curiós davant d’autors que abans del Nobel ignoraves que existien? Això ja no ho sé. En el meu cas, no. Almenys, el Nobel no. D’altres premis literaris em desperten més confiança.

Em demanes també la meva opinió com autor (hahahaha!). Com autor —que a més està de promo actualment—, et diré que no em compraria el meu llibre fins després de la sobreexposició mediàtica a la que sotmeto al personal! Imagina’t la brutal sobreexposició que té la mare de tots els premis literaris!

I si em demanes la meva opinió com a encarregat de promoció i premsa d’una editorial, et diré que ha de ser l’hòstia, que un autor teu guanyi aquesta loteria. Si més no, les primeres 24 hores. Hipermencions al facebook, al twitter, felicitacions d’aquí i d’allà, despenjar el telèfon mil vegades, trucar enfollit a impremta, al distribuidor… Ara bé, m’oloro que comercialment un Nobel no és garantia d’èxit comercial esclatant. De vegades sí. De vegades no. Per exemple. Mo Yan. Te l’has llegit? Tomas Tranströmer. Herta Müller. M’imagino reimprimint com un boig aquests autors, amb la faixa corresponent al Premi Nobel de torn, i al cap d’un mes menjant-me les devolucions amb patates.

Però ja ho veus, les meves opinions no són garantia de res. En dotze o tretze anys que treballo en el món editorial no he viscut cap dia de Nobel ni res que se li assembli… ara, de sobte, em vénen ganes de plorar.

Article escrit per Miquel Adam.

També opinen sobre la influència dels Nobel la Júlia Bacardit, la Marina Espasa i el Xavier Vidal.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • Ha passat poc més d'una setmana i l'elecció dels Nobel ja està mediàticament superada. Després de les breus porres, l'anunci oficial ha prosseguit amb un cúmul d'articles sobre la guanyadora d'enguany, l'escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx. En català, Raig Verd Editorial publicarà a finals d'octubre el seu Temps de segona…
  • Sigui vist amb certa tela de sospita o seguit en plan hooligan, demà dijous és el dia que s'anuncia el nou guanyador del Premi Nobel de Literatura. El 112è guardonat ve precedit d'una llista que acumula lletrats de la talla d'Albert Camus, J. M. Coetzee o Pirandello però que no inclou, en…
  • Creus que l'elecció del Nobel és realment influent, a nivell personal i professional?  Em demanen la meva opinió a propòsit de la influència dels Premis Nobel de Literatura. Com tantes coses a la vida, no ho tinc gens clar. Podria dir que no en té cap com que en té…
  • Creus que l'elecció del Nobel és realment influent, a nivell personal i professional?  La gràcia d'un Nobel no és la venda de llibres. L'objectiu no és l'èxit posterior al premi sinó el premi en si mateix, perquè si la cosa hagués d'anar de calés podria guanyar-lo Danielle Steel o Stephen…

Comenta

Categoria: General, Ressenyes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>