el ring dels Nobel: Marina Espasa

Creus que l’elecció del Nobel és realment influent, a nivell personal i professional? 

Ja fa un parell d’anys que, segurament per aquesta nova addicció que anomenem Twitter, hi ha un dijous d’octubre que uns quants passem enganxats a una porta que s’obre cap a la una del migdia en una Acadèmia de Suècia. Per què ho fem? Misteri. En surt un secretari o una secretària —depèn de l’any— que llegeix un comunicat on es revela el guanyador del Premi Nobel de Literatura. Els dies anteriors hi ha hagut apostes a les cases de Londres, travesses entre els treballadors de les editorials, rumors més o menys fundats en converses de barra de Twitter. Poca cosa més. Els dies immediatament posteriors les llibreries corren a col·locar els llibres de l’afortunat en llocs molt visibles i, si hi ha sort, en venen uns quants durant un temps, com ha passat amb els dos darrers guanyadors, Alice Munro i Patrick Modiano, i com havia passat també, uns quants anys enrere, amb el sud-africà Coetzee i amb d’altres. Al costat d’aquests, però, poetes com Thomas Tranströmer o escriptores “difícils” com Herta Müller o Elfriede Jelinek no tenen una vida editorial que es pugui qualificar d’extraordinària.

Si repassem la llista, hem de recular fins als anys noranta per trobar noms com Grass, Saramago o Octavio Paz, d’aquells que els no aficionats a la lectura reconeixen i fins i tot s’avergonyeixen de no haver llegit. O s’avergonyien. Hi ha una qüestió de contemporaneïtat, és clar, però la sensació és que als premiats al llarg del segle XXI no els passa el mateix (amb l’excepció de Vargas Llosa, que l’hauria pogut guanyar força anys abans): els noms no són tan populars, ni tan inqüestionables. Escriptors o crítics confessen tranquil·lament a la barra de bar de Twitter que no els han llegit ni pensen fer-ho. Passa una altra cosa, també: dels quinze premis del segle, cinc han estat per a dones (Jelinek, Lessing, Müller, Munro i la flamant Aleksiévitx) cosa que podem qualificar de bona notícia o de símptoma fatal que el prestigi del premi s’ha desplomat. Tant se val: hi ha tanta desigualtat per pal·liar, que qualsevol reconeixement a una dona —sempre que sigui bona escriptora— ha de ser celebrat com una victòria. L’escriptor nigerià Teju Cole ho va dir d’una manera més bonica, parafrasejant Martin Luther King, quan va guanyar Alice Munro: “The arc bends towards justice”.

Svetlana Aleksiévitx, a més, és la primera que rep el premi pel que ha escrit com a testimoni, com a observadora privilegiada de veus encara més dèbils. Celebrem també aquest eixamplament dels marges del que es considera literatura, i recordem que sempre ha estat la literatura dels marges o sobre els marges, o des dels marges, la més interessant. Ara, també podríem sospitar que el Nobel a la crònica periodística és un altre símptoma fatal del desprestigi de la literatura. El Nobel de literatura? Bah, li han donat a una periodista!

Article escrit per la Marina Espasa.

També opinen sobre la influència dels Nobel el Miquel Adam, la Júlia Bacardit i el Xavier Vidal.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • Ha passat poc més d'una setmana i l'elecció dels Nobel ja està mediàticament superada. Després de les breus porres, l'anunci oficial ha prosseguit amb un cúmul d'articles sobre la guanyadora d'enguany, l'escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx. En català, Raig Verd Editorial publicarà a finals d'octubre el seu Temps de segona…
  • Teju Cole era una de les estrelles convidades del Festivaletteratura, com a mínim per a nosaltres. Autor d'Every Day is for the Thief (publicada a Nigèria el 2007, tot i que als EUA es va publicar aquest 2014) i Open City (2011), l'escriptor nigerio-estatunidenc va aterrar a Mantova per parlar de les seves dues ciutats:…
  • Creus que l'elecció del Nobel és realment influent, a nivell personal i professional?  Em demanen la meva opinió a propòsit de la influència dels Premis Nobel de Literatura. Com tantes coses a la vida, no ho tinc gens clar. Podria dir que no en té cap com que en té…
  • ATENCIÓ! Semblava complicat però aquí les tenim: ens apuntem al carro de les llistes de finals d'any. Avui us oferim la llista dels millors llibres ressenyats de l'any i demà penjarem la dels millors llibres que, per motius que s'allunyen absolutament de la seva qualitat literària (són tant o més…
  • La Llibreria Calders consagra aquesta segona setmana de març al valor d'editar en els temps que corren. Després dels editors que aposten per autors i del valor (doble, podríem dir) d'editar poesia, aquest dimecres dia 11 s'ha parlat d'editorials independents en general, abraçant des dels 15 anys d'experiència de Valeria…

Comenta

Categoria: General, Ressenyes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>