el ring dels Nobel: Júlia Bacardit

Creus que l’elecció del Nobel és realment influent, a nivell personal i professional? 

La gràcia d’un Nobel no és la venda de llibres. L’objectiu no és l’èxit posterior al premi sinó el premi en si mateix, perquè si la cosa hagués d’anar de calés podria guanyar-lo Danielle Steel o Stephen King i no tindria cap gràcia. El Nobel de Literatura és indeslligable d’una qualitat humanista palpable. Si més no aquest és el seu motlle ideal, el que consta per escrit al testament del senyor Alfred Nobel: ”the person who shall have produced in the field of literature the most outstanding work in an ideal direction”.

Barack Obama va guanyar el Nobel de la Pau i els seus drones autodirigits no són pacífics. És probable que el premi literari també tingui un tint d’estratègia geopolítica, com tots els esdeveniments majúsculs. Però això no impossibilita l’interès per la qualitat autònoma d’un llibre, i en aquest sentit la influència del premi és innegable: si no he sentit mai a parlar d’un autor i obté el Nobel, m’interesserà llegir-lo (o llegir-la) a mitjà/llarg termini. Em passa amb Nadine Gordimer, amb Herta Müller. I ara també em passa amb Svetlana. Les eslaves han estat les grans víctimes no oficials del desglaç de l’economia soviètica als noranta —sí: prostitució; ho explica molt bé Loretta Napoleoni a Economía Canalla. Svetlana Aleksiévitx no té res a veure amb les russes i eslaves que van quedar-se sense feina al sector tèxtil i van acabar a les carreteres —és un parell de generacions més gran que elles i està més formada—, però ens pot explicar alguna cosa sobre què ha passat a l’est d’Europa en els últims trenta anys. I com que té el Nobel, suposo que ho explica amb traça.

If you look back at the whole of our history, both Soviet and post-Soviet, it is a huge common grave and a blood bath. An eternal dialog of the executioners and the victims. The accursed Russian questions: what is to be done and who is to blame. The revolution, the gulags, the Second World War, the Soviet–Afghan war hidden from the people, the downfall of the great empire, the downfall of the giant socialist land, the land-utopia, and now a challenge of cosmic dimensions – Chernobyl. This is a challenge for all the living things on earth. Such is our history. And this is the theme of my books, this is my path, my circles of hell, from man to man. [Vegeu-ho aquí.]

El Nobel de Literatura no és infal·lible ni et converteix en llegenda. Ni Kafka ni Borges van obtenir-lo, i la seva obra ha marcat la història de la literatura posterior. La literatura, com totes les humanitats, ni és cap ciència ni és gens exacta. Això vol dir que, qüestions geopolítiques a banda, els gustos juguen un rol important en la decisió sobre QUI guanya el premi. Hi ha una ingent quantitat d’obres molt diferents però igual de bones, com hi ha grans guitarristes en plural: qui és millor, Jimmy Hendrix o Stevie Ray Vaughan?

Article escrit per la Júlia Bacardit.

També opinen sobre la influència dels Nobel el Miquel Adam, la Marina Espasa i el Xavier Vidal.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • Ha passat poc més d'una setmana i l'elecció dels Nobel ja està mediàticament superada. Després de les breus porres, l'anunci oficial ha prosseguit amb un cúmul d'articles sobre la guanyadora d'enguany, l'escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx. En català, Raig Verd Editorial publicarà a finals d'octubre el seu Temps de segona…
  • L'any 2008, David Gálvez va entregar dos manuscrits a l'Editorial Males Herbes. El primer que van publicar va ser Cartes mortes, una mena d'epistolari dirigit a un destinatari que mai no respon. Res no és real, que va arribar a les llibreries tots just fa uns mesos, és  un diari situat en…
  • Tant petita com és aquesta regió nostra, tothom sap que avui comença la nova edició del Kosmopolis, festival bianual que tracta la res literària des de perspectives amples i diverses. Els protagonistes de l'edició d'enguany són sir W. G. Sebald —Max Sebald pels amics i familiars; es veu que dir-se Winfried no…
  • La segona part de les llistes de finals d'any arriba just a temps i amb un Top 9 (vés, som tres i ens costa posar-nos d'acord) dels millors llibres que no hem pogut ressenyar, ja sigui per circumstàncies històriques adverses, moments inoportuns, excés de material, etcètera. Considerem que finals d'any…
  • Teju Cole era una de les estrelles convidades del Festivaletteratura, com a mínim per a nosaltres. Autor d'Every Day is for the Thief (publicada a Nigèria el 2007, tot i que als EUA es va publicar aquest 2014) i Open City (2011), l'escriptor nigerio-estatunidenc va aterrar a Mantova per parlar de les seves dues ciutats:…

Comenta

Categoria: General, Ressenyes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>