els rics sempre guanyen

Cèsar August Jordana i Magrany (Barcelona 1893 – Buenos Aires 1958) era enginyer però va passar-se a la literatura. Després d’exilar-se a Sud-amèrica va traduir Shakespeare i va dedicar-se a la premsa estrangera en català, va col·laborar a les revistes La Publicitat, L’opinióMirador. Té una llarga llista de narracions i publicà llibres sobre gramàtica, és un escriptor amb tarannà de filòleg i per tant amb un domini remarcable de la llengua.  Una mena d’amor és una novel·la eròtica però implica una dignifcació del gènere; és un llibre que a més de suggerir un missatge ben clar també ens distreu: sinó que li preguntin a l’Aloma de Mercè Rodoreda, que compra Una mena d’amor al quiosc i el devora.

Som als anys trenta i aquesta és la història d’un senyoret que s’enamora d’una ballarina de moral alegre. El protagonista roba al vidu empresari que li ha fet de pare i es dirigeix al Coq d’Or, local pintoresc i poc respectable als límits del districte cinquè. Està decidit a passar una nit amb Ramona a canvi de 5.000 pessetes (5.000 pessetes dels anys 30!). Ramona cedeix a ficar-se al llit amb el senyoret pels diners i després del primer petó queda rendida, canvia d’idea, s’entrega a l’amor i torna a guardar els bitllets a la butxaca de l’abric del burgès. Després d’aquest encontre aparentment afortunat el narrador es dedica íntegrament a descriure de manera vaga però constant el joc sexual entre el burgeset i la Ramona.

Aviat llurs boques àvides doblaven la còpula i els alens es barrejaven intensament en l’accentuació del respir i el batzegar que mena a l’atur on tota la dolçor, concentrada en un punt, s’adolla de sobte, i després s’allarga en pateix de família tranquil·la.

Aquest paràgraf pompós i poc o gens clarificador es repeteix paraula per paraula fins a quatre vegades entre les pàgines 56 i 60 de la novel·la. És com si l’autor mateix vingués a dir-nos que el bang bang del coit no es pot descriure, o com si fóssim davant la censura externa d’uns editors massa castos —el meu pare i filòleg Ramon Bacardit apunta que es tracta d’una autocensura, potser d’una autocensura irònica. Sigui com sigui, l’argument de la novel·la avança i els papers s’intercanvien.

Jordana

Una mena d’amor de C. A. Jordana. (c) Ramon Bacardit.

El burgeset protagonista és un dels pocs coneixedors del català escrit de Pompeu Fabra i ha estat col·locat indirectament pel seu padrastre Jaume Ripoll com a corrector d’un diari. El mateix autor del llibre es va ocupar en aquestes labors a l’Oficina de correció de la Generalitat durant la Segona República espanyola, abans d’exilar-se a Tolosa, de Tolosa a Xile  i d’allà cap a l’Argentina que el va acollir per sempre. L’alter ego de Jordana, a la redacció transforma la seva passió eròtica per Ramona en obsessió per la màquina que fon lletres i per la creació poètica, i així creix la incomunicació entre el burgès culte i la noia pobra: ell busca la solitud inspirada i es preocupa de la qüestió moral del robatori, ella només vol petonejar-lo i descordar-li la camisa. A mesura que la Ramona del “ball de la picor” —ens la imaginem perfectament, amb la seva camisa d’un blanc translúcid i els pits movent-se-li mentre canta Me pica, me pica— s’enamora, el noi comença a avorrir-la a marxes forçades. Quan  Ripoll es disposa a seduir i comprar Ramona la noia intenta tornar als braços del seu jove enamorat en va. Al final guanyen les aspiracions elevades del burgès i perd l’amor natural de la ballarina, real com la vida mateixa.

Us diria que la novel·la de Jordana val la pena i que té una prosa que “no us deixarà indiferents”, però com que ningú ja no es recorda de Jordana ni cap editorial de les d’ara el vol vendre potser no cal que us ho digui. O potser valdria la pena reeditar-lo, perquè perfila amablement les maneres de fer d’una època, la Barcelona de l’Eixample que no pot subsistir sense l’urinari que és el barri xino. La novel·la passa lleugera com un quintet fresc a l’estiu i l’únic que ens fa somriure són les seves referències “picants” ingènues i vagues. Si teniu la sort d’aconseguir aquest llibre no us feu enrere, Columna Edicions el va publicar l’any 2004 però sembla que està més que descatalogat. A més, els d’Edicions de 1984 també han editat i publicat Jordana, concretament El món de Joan Ferrer, una obra sobre l’exili més o menys lligada a les experiències del propi Jordana: us en parla Maria Campillo. Fi.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

Comenta

Categoria: Ressenyes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>