Cèlia Suñol, amor i literatura

Jordi Raventós i companyia acaben de reeditar la novel·la Primera part de Cèlia Suñol (guanyadora del primer Premi Joanot Martorell l’any 1947, en plena i dramàtica postguerra) i la presentació es fa a la llibrerira Alibri. La majoria de cadires estan ocupades per familiars de l’autora, la mitjana d’edat és de cinquanta. A través del vidre il·luminat de l’Alibri veig el Gandhi, un restaurant hindú.

Coberta de “Primera part” de Cèlia Suñol, d’Adesiara Editorial.

Intervé Maria Campillo, que és professora de l’Autònoma i posa especial èmfasi en l’honestedat de la novel·la, una autobiografia que l’escriptora encobreix només amb un canvi de nom —la protagonista es diu Helena. Igual que passa amb El món de Joan Ferrer de César August Jordana, ens diu Campillo, Cèlia Suñol aprofita la no-identitat per fer un balanç de la pròpia vida amb més profunditat. I la vida de Cèlia Suñol val a dir que no va ser la vall de roses que podria haver estat. Va néixer en una família burgesa, filla d’un Suñol progressista catalanista laic, un burgès que només va engendrar noies però que es va encarregar d’equipar-les amb la millor educació possible: l’escola francesa i alemanya, una gran biblioteca i un entorn càlid. Al llarg de la seva adolescència la Cèlia i les seves germanes perden primer la mare i després el pare; poc més tard, la Cèlia pesca una tuberculosi i marxa a Davos (al mateix sanatori on Thomas Mann anava a visitar la seva esposa durant la gestació de La Muntanya Màgica, senyores i senyors) per curar-se.

És precisament al sanatori de Davos on coneix el que seria el seu gran amor, el danès i també tuberculós Kaj Hansen, pare de l’Anton Hansen que està avui entre nosaltres a l’Alibri. Anton Hansen fa cara d’escandinau solemne i sembla ser que el cap li pesa a estones; quan agafa el micròfon no se’l sent de cap manera i l’audiència es desespera. Després de recórrer mig Europa de sanatori en sanatori la parella Suñol-Hansen aterra de nou a Catalunya, la Cèlia s’ha curat i en Kaj s’ha recuperat més o menys. Es casen i neix l’Anton, però al cap de pocs anys el pare recau en la tuberculosi i mor. Vídua i amb un fill als anys vint, la Cèlia contrau segones núpcies amb un tal Figuerola, que estava enamorat d’ella —ella no tan d’ell. En Figuerola li regala una filla, però una angina de pit acaba amb ell: Cèlia Suñol torna a estar sola, ara amb dos nens i en ple franquisme. Descendeix de classe social, es veu obligada a fer de firaire —i d’aquí en surt algun conte—, a tenir rellogats i finalment a regentar un bar al carrer Ample. Als anys 40 Cèlia Suñol ha deixat enrere la comoditat d’una infantesa regalada i la seva prosa (El bar i El nadal de Pablo Nogales), escrita des de darrere de la barra d’un local ple de traficants, de prostitutes i estraperlistes, perd el sentimentalisme inicial. Tot s’ha tornat sòrdid. Però tornem a Primera part.

Cèlia Suñol amb el seu fill Anton Hansen. (c) Arxiu Hansen

Maria Campillo ens explica que Cèlia Suñol té grans dots de retratista, sap descriure’ns el seu pare a partir de l’actitud que té amb les filles quan viatgen junts a París. Posa a prova el nivell cultural de les nenes, els pregunta si la Venus de Milo és real o només una còpia, se les emporta al Louvre. Campillo comenta que la figura paterna és la mostra viva del món d’ahir —i dient això cito Stefan Zweig, ho sabeu tots— transcrit des de la postguerra. Suñol és un home que creu en el progrés de la humanitat, està convençut que cap guerra és possible. I això contrasta amb els alemanys del sanatori, que senten rencor per la pèrdua de la Gran Guerra i que es miren Helena amb recel quan la senten parlar en francès. Llavors arriba la coneixença d’Ole Hansen, un fictici Kaj Hansen silenciós, ben plantat i coronat d’una aura de misteri. Maria Campillo apunta que Primera part és una obra naturalista i romàntica sense complexos, però insisteix en el fet que la seva protagonista dista molt de ser una heroïna bleda i passiva. Helena s’enamora i pren la primera decisió lliure de la seva vida, que és seguir un tuberculós a qualsevol preu i en contra de les advertències. La novel·la té un vernís feminista similar al d’obres d’autores catalanes com Mercè Rodoreda o Aurora Bertrana, una llista a la qual Campillo afegeix  Maria Teresa Vernet. Sigui com sigui, l’amor de Cèlia pel danès és el motor i el motiu de l’obra: volia parlar-los d’ell als seus fills.

Cèlia Suñol va relacionar-se amb el Grup de Sabadell, es reunia sovint amb ells quan Kaj Hansen encara vivia i Figuerola també en formava part. Amb tot, matisa Campillo, no podem parlar d’intertexutalitat perquè les experiències i les influències literàries de Cèlia Suñol van ser molt diferents de les d’ells. Mireia Sopena, que és l’escriptora del pròleg de Primera part i ens facilita la tasca d’entendre Anton Hansen, dedica alguns elogis a la gent de l’editorial Adesiara. Subratlla el fet que al senyor Raventós li agrada viure al límit i publicar totes aquelles coses que, així d’entrada i segons les normes del màrqueting més bàsic, no es poden vendre. Però és tan necessari! Un heroi. Es tanca la sessió i se serveix vi negre en gots format xupito de plàstic. Fi.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • Teju Cole era una de les estrelles convidades del Festivaletteratura, com a mínim per a nosaltres. Autor d'Every Day is for the Thief (publicada a Nigèria el 2007, tot i que als EUA es va publicar aquest 2014) i Open City (2011), l'escriptor nigerio-estatunidenc va aterrar a Mantova per parlar de les seves dues ciutats:…
  • “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…

Comenta

Categoria: Cròniques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>