FestLet #1: Teju Cole, música i traduccions

Tot i que ha confessat que en cas contrari hagués estat dormint, el novaiorquès d’origen nigerià Teju Cole s’ha presentat a les 9h del matí a la Piazza Leon Battista Alberti per tal de comentar alguns articles del dia. La conferència forma part del cicle Le Pagine della Cultura, que cada matí convida un escriptor a comentar articles de la jornada. La premsa era refinada: l’autor d’Open City i el periodista Alberto Notarbartolo han divagat sobre música clàssica, formats de reproducció musical i les alegries i misèries de la traducció i l’escriptura. 

El traductor, Teju Cole i Alberto Notarbartolo. (c) Anna Pazos

Comentant un article d’Alex Ross al New Yorker, sobre el canvi de format que ha suposat escoltar música online, Teju Cole s’ha erigit com un nostàlgic de les velles plataformes. Mentre Notarbartolo parlava de la penalització de la música clàssica en plataformes com Spotify, Cole matisava que pot tractar-se d’un problema generacional, però que l’argument que “the new generation is wrecking everything” es remunta a Virgili. Totes les generacions es planyen d’assistir a la desaparició dels plaers que ells consideren imprescindibles, però les preferències de les generacions més joves són igual de reals. Cole volia dir que, en certa manera, això va com va. La qüestió és que tothom pugui escoltar la música que vulgui mentre sigui feliçment viu. Per ell, però, el plaer de la música té a veure amb la raresa, l’espera, el ritual físic, la concentració. Actualment aquest component ritualístic s’ha perdut, i l’accés a la música és instantani. Aquesta idea de la pèrdua d’allò ritual i la cultura de l’instant es pot extrapolar al món editorial: també les edicions velles estan fetes amb una cura que avui dia costa de trobar.

Teju Cole firmant novel·letes. (c) Anna Pazos

Un altre hit matinal ha estat la conversa sobre els pros i contres de la traducció. En aquest sentit, sir Cole concep l’escriptura com una successió de traduccions. L’acte d’escriure en si mateix és una traducció del propi subconscient. L’escriptor tradueix del seu cap i el lector en llegeix una versió pròpia, que segurament mai s’acostarà prou a la que l’escriptor volia transmetre. La traducció lingüística, doncs, és una traducció més en una llista de transmutacions diverses. La qüestió, ha resumit Cole, no és què es perd amb la traducció sinó què faríem sense ella. Al cap i a la fi, quan llegim quelcom traduït ja comptem que se’ns escapen coses, però aquests buits es poden compensar amb el propi bagatge cultural. Ell mateix ha posat l’exemple de l’italià Eugenio Montale i el seu poema “I Limoni”. D’alguna manera, ha explicat Cole, la seva experiència amb la poesia yoruba l’ha ajudat a entendre que descriure les llimones com “le trombe d’oro della solidarità” (evidentment, ell ho ha dit en anglès) era encertat, divertit i convincent.

Teju Cole, senyores i senyors. Pura elegància novaiorquesa. El cicle Le Pagine della Cultura prosseguirà els propers dies amb l’escriptor croat Jurica Pavičić, la india Lavanya Sankaran i la brasilera Adriana Lisboa.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • En Teju Cole ha començat la seva conferència real, a les 10h del matí, repetint la brometa que no és un early-riser: realment, li agrada dormir. Ell i l’escriptor italià Diego De Silva han comentat l’obra de Cole en una xerrada anomenada “Le mie città”, en honor a Nova York…
  • Teju Cole era una de les estrelles convidades del Festivaletteratura, com a mínim per a nosaltres. Autor d'Every Day is for the Thief (publicada a Nigèria el 2007, tot i que als EUA es va publicar aquest 2014) i Open City (2011), l'escriptor nigerio-estatunidenc va aterrar a Mantova per parlar de les seves dues ciutats:…
  • Dels pròxims 3 al 7 de setembre, servidores serem un dels blogs col·laboradors del Festivaletteratura de Màntua, una població de 50.000 habitants de Llombardia. Màntua és famosa per ser l’escenari de l’òpera Rigoletto de Verdi i per exquisideses gastronòmiques com el Rissotto alla Pilota. També porta uns quants anys sent…
  • “Hello, thank you for inviting me! Mantova is… okay!” Gary Shteyngart al Festivaletteratura, davant d’una multitud de mantovans escèptics Ha arribat l'octubre, i amb ell l'incertesa de la vida post-universitària. Nosaltres fem el que podem: algunes s'han integrat amb dignitat al món pseudolaboral, algunes alimenten la bohèmia barcelonina a ritme de…
  • Desdemona ascolta le storie dolente e avventurose di Otello e se ne innamora. Otello ascolta le bugie di Jago sul tradimento di Desdemona e vuole crederci. L'amor ens il·lusiona més sempre que hi ha una trama complicada i un punt de drama, dificultats i malentesos. És per això que Shakespeare…

Comenta

Categoria: Cròniques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>