LLISTES! LLISTES! (II)

La segona part de les llistes de finals d’any arriba just a temps i amb un Top 9 (vés, som tres i ens costa posar-nos d’acord) dels millors llibres que no hem pogut ressenyar, ja sigui per circumstàncies històriques adverses, moments inoportuns, excés de material, etcètera. Considerem que finals d’any és el moment idoni per donar la justícia literària necessària a llibres majúsculs que han marcat el 2013 però no surten a l’archivo de entradas. Aquests, doncs, ens fan especial il·lusió. Esperem que els gaudiu i bon any nou a tothom!

2.orhan pamuk

Vaig adquirir Nieve d’Orham Pamuk en una llibreria random d’Istambul, sense tenir-ne cap referència, impulsada per dos motius: 1. era l’únic exemplar en castellà (ergo intel·ligible) trobat en molts kilòmetres a la rodona, i 2. va cridar-me l’atenció una de les seves cites inicials, d’un tal Robert Browning: “Nos interesa el límite peligroso de las cosas. El ladrón honesto, el asesino sensible, el ateo supersticioso”.  A Nieve, la història íntima d’un poeta turc exiliat a Alemanya es creua amb la d’un poble del nord de Turquia, siutat allà on Crist va perdre l’espardenya. Hi ha tensions polítiques, hi ha suicidis inexplicables i sobretot hi ha ambigüitats: les noies que es rebelen perquè se’ls permeti dur vel, el progre occidental que se sent superior quan viatja a països pobres, l’islamista que fantaseja amb la glòria personal. Límits perillosos, falses aparences i voltes de fulla; Pamuk, per ara, ens ha convençut. /// Anna Pazos

5. lydia davis

Ras i curt: Lydia Davis és aguda, nítida i afilada com un ganivet de marca cara. Tant de 10 pàgines com de 10 paraules, els contes de Samuel Johnson is Indignant són precisos i contundents. Poca simpatia, poca amabilitat i les paraules justes: la narrativa de Lydia Davis entoma sense pietat els intríngulis de la vida contemporània i els descarna amb una precisió sintàctica agudíssima i amb un sarcasme totalment exempt de compassió. Una tribu de salvatges blancs, les fantasies traïdores d’una esposa de tota la vida, la veritat sobre l’amistat: tot i que tracta temes interessants, el do de la Lydia Davis no rau tant en el contingut sinó en l’estil, en una capacitat totalment exemplar d’utilitzar el llenguatge per parlar d’aquesta tragicomèdia que és la vida. Tota una escultora, aquesta senyora. Ja ho diuen, que lo bueno, si breve, dos veces bueno. /// Irene Pujadas

7.eausauvage

Eau Savage  de Valerie Mréjen va ser un regal inesperat. Vaig arreplegar-lo després d’un dels cursos del professor Javier Aparicio Maydeu i vaig acabar-me’l amb un parell de viatges de bus nocturn. Recordo que em va desconcertar. El text s’articula amb el format de missatges de contestador automàtic  que un pare deixa a la seva filla sense rebre ni esperar mai resposta; en aquest sentit Mréjen assaja el que sembla ser un nou gènere. A mesura que passes pàgina aquest senyor d’edat avançada se’t va fent cada cop més proper, camina per París carregant les bosses del súper i pregunta per sa filla a cada cantonada. He retrobat el seu to proper d’home de classe mitjana en altres llibres, la seva veu se’m repeteix com un eco. Això deu voler dir que Mréjen marca tendència en l’àmbit de la narrativa, però la cosa no s’acaba aquí. L’escriptora és també fotògrafa i videoartista -té una personalitat completa, vaja. L’editorial que publica Mréjen en castellà és Periférica, al catalèg de la qual podreu trobar-hi altres lectures tan noves com “perifèriques”.
/// Júlia Bacardit

4.carson mccullers

A Carson McCullers li va venir la idea d’escriure La balada del cafè trist en un bareto del carrer Sand de Brooklyn, després de veure entre els parroquians “una dona alta i forta com una geganta i, enganxat als seus talons, un geperudet”. Una estranya parella que va fascinar l’escriptora fins al punt de convertir-la en matèria prima per un dels seus relats més cèlebres. The ballad of the sad café és ben bé una balada en prosa sobre les excentricitats i la complexitat de l’amor, sobre els plaers, perills i mecanismes de la passió no corresposta. Com els altres relats de McCullers recollits a l’antologia homònima (“Wunderkind”, “The jockey”, “The sojourner”, “A domestic dilema”…), The ballad destil·la una mena de tristesa atemporal i agredolça, la que carreguen sobre les seves espatlles tots els freaks, forasters i desterrats del món. Un must majúscul. /// A. P.

albert-serra-la-novelc2b7la-no-el-cineasta

He estat tot l’any intentant parlar de la novel·la de l’Albert Forns, però mai me n’he sortit del tot. Com enfocar-la? Com una novel·la sobre un tarat que vol convertir-se en l’Albert Serra? Com un pastiche d’assaig, novel·la, biografia, entrevistes i documental que comença amb un noi que seu estirat en una platja menorquina? Com un llistat imprescindibles d’artistes, escriptors i plagiadors? Jonathan Franzen, Frédéric Beigbeder, Enrique Vila-Matas, Chuck Palahniuk. Miquel Barceló, Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat. I les deesses: Cindy Sherman i Sophie Calle, que “és el personatge que tot novel·lista voldria inventar, amb la sort que no és un personatge sinó una dona real”. L’Albert Forns mescla costumisme barceloní, relax de platja menorquina, viatges ficticis a Nova York i la gravació de la pel·lícula Els tres porquets (aka Goethe, Hitler i Fassbinder). La importància no la té la seva conversió en Albert Serra sinó el procés de tot plegat, els plecs i les notes al marge que són el conjunt d’una novel·la que té gràcia i contingut a parts iguals. Visca. /// I. P.

8.wallace

Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer és el primer que vaig llegir de David Foster Wallace. Tot i que l’autor té més tirada a la ficció, aquest és un assaig curtet i condensat sobre la seva experiència en un creuer de luxe. És tot un fenomen, això de trobar brevetat en l’obra de Foster Wallace: ell mateix declara que les revistes on publica les passen magres a l’hora de retallar-li els textos. Però no us espanteu gens. Estic convençuda que qui comenci Algo supuestamente divertido es convertirà automàticament en fan de l’humor de Foster Wallace, perquè és la típica peça que entusiasma a lectors professionals i amateurs per igual. No recordo haver rigut mai tant amb un llibre, i us dic amb la mà al cor que poc abans que d’acabar-lo ja patia un anticipat sentiment de pèrdua. Vaig llegir l’edició castellana de l’Editorial DeBolsillo, però ja va sent hora de fer mans i mànigues per equiparar Javier Calvo i publicar el llibre traduït al català en alguna altra banda. /// J. B.

3.isabel núñez

‘Escrivivir’: viure escrivint, o escriure a partir de la vida, és el que feia la escriptora, traductora i activista Isabel Núñez, deixant al seu pas una literatura forjada de vivències. Ara bé, “una gota de ficción tiñe todo de ficción”, com ens recorda a l’inici de la seva última novel·la, Entonces. El Guille me la va enviar just a temps per què m’acompanyés en un viatge per Creta, i recordo sentir més d’un calfred recorrent les pàgines d’aquest testimoni a carn viva. Entonces és el recompte d’una vida marcada pels maltractaments d’infància, la rebel·lió adolescent, el flirteig amb vivències prohibides i excitants, l’amor per la bellesa i la literatura, i també l’enfrontament amb el final: “es tan extraña la muerte, tan desarraigada de lo real”. La Isabel va narrar amb exactitud l’estranyesa de viure i ho va fer de la única manera possible: agafant un caos de fets confusos i convertint-los en una història, que es pot veure alhora com una venjança i com una treva contra tot i tothom. /// A. P. 

6. egan

Publicada per Edicions de 1984 sota el títol El temps és un cabró i amb traducció de Carles Miró, A Visit from the Goon Squad de Jennifer Egan tracta del temps com una experiència subjectiva i col·lectiva alhora, del punk com la música que va unir una generació, de la cultura underground i de les pauses del rock. Pur storytelling, cada capítol es focalitza en personatges diferents que creen una immensa xarxa d’anècdotes i personatges que abasta del 1973 a l’actualitat. La gràcia d’aquest fet és que els personatges secundaris mai no ho són del tot, sinó que apareixen més tard i tenen històries darrere – una mena de democratització dels caràcters que es fa totalment palesa quan descobrim que la protagonista de “Black Box”, un conte d’Egan fet de tuits, és un dels personatges secundaris d’aquesta novel·la: tot està relacionat. Novel·la generacional, el pastiche de Jennifer Egan la porta a escriure en persones totalment diferents i gèneres com l’article o el Power Point sense caure mai en la gratuïtat. Sorpresa de l’any, novel·la imprescindible, hi ha gent que fins i tot li ha posat setlist. Llegiu-la, siusplau. /// I. P.

9.toni morrison

Toni Morrison és una escriptora nord-americana negra amb un Nobel (1993) i altres premis majúsculs sobre les espatlles. El retorn és la història d’un soldat que ha viscut  la guerra de Corea i que arriba de nou a casa per retrobar-se amb la decadència de la família. Som a aquells Estats Units de grangers que es reuneixen  sota els porxos, i en certa manera aquesta novel·la ens remet a les melodies lànguides i estimulants del jazz.  Si ho hagués de sintetitzar al màxim, diria que aquest és un llibre que et transporta molt bé a l’entorn que descriu, una mica com Carson McCullers a La balada del cafè trist. Vaig devorar l’edició de butxaca d’aquest llibre (publicada per AraLlibres) en un apartament estiuenc vora el mar, però sospito que encara que la calor s’hagi esvaït fa temps i que estiguem digerint els galets, El retorn de Morrisson continuarà tenint el mateix efecte amable sobre el lector. /// J. B.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • ATENCIÓ! Semblava complicat però aquí les tenim: ens apuntem al carro de les llistes de finals d'any. Avui us oferim la llista dels millors llibres ressenyats de l'any i demà penjarem la dels millors llibres que, per motius que s'allunyen absolutament de la seva qualitat literària (són tant o més…
  • “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
  • Fa dues generacions llargues que existeix la llibreria Àngel Batlle. Situat al carrer Palla de Barcelona, a Ciutat Vella, el local fa olor de paper groc i de pols i està ocupat per prestatgeries molt altes i per taules plenes de llibres més o menys vells. El propietari Àngel Batlle,…
  • Trenta-un dies més a la butxaca: el canvi d’hora ens ha regalat seixanta minuts de son o de còctels, la bielorussa Svetlana Aleksiévitx ha guanyat el Nobel de Literatura i l'escriptor Erri de Luca ha quedat finalment absolt. Les tres coses ens produeixen joia, tot i que segur que també han…
  • Teju Cole era una de les estrelles convidades del Festivaletteratura, com a mínim per a nosaltres. Autor d'Every Day is for the Thief (publicada a Nigèria el 2007, tot i que als EUA es va publicar aquest 2014) i Open City (2011), l'escriptor nigerio-estatunidenc va aterrar a Mantova per parlar de les seves dues ciutats:…

Comenta

Categoria: Ressenyes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>