la bíblia dels pàries

And in the eyes of the hungry there is a growing wrath. In the souls of the people the grapes of wrath are filling and growing heavy, growing heavy for the vintage.

(I als ulls dels famolencs hi ha una ira creixent. A l’ànima de la gent el raïm de la ira s’està omplint i agafant pes, agafant pes per a la verema.)

John Steinbeck a The Grapes of Wrath (El raïm de la ira)

Durant la dècada dels 30, els Estats Units van omplir-se de punta a punta de vagabunds errants. Es contaven en centenars de milers i eren víctimes, a més de la crisi econòmica posterior al crash, d’un desastre natural que es va batejar com a Dust Bowl. Aquest va consistir en una sèrie de tempestes de pols i una sequera èpica que van  multiplicar els efectes de la Gran Depressió a les zones rurals. Com a conseqüència, centenars de milers de grangers i petits propietaris agrícoles d’Oklahoma, Texas, Kansas, Colorado, van haver d’abandonar les seves terres (que de fet ja no eren seves, sinó propietats de bancs i companyies remotes) per fer camí cap a l’Oest, a buscar feina com a recol·lectors de fruita a les valls de Califòrnia.

JohnSteinbeck_TheGrapesOfWrath

Entre aquests centenars de milers de nous vagabunds hi podria haver hagut una família d’Oklahoma de cognom Joad. Els Joad són el pare i la mare (Ma and Pa), el fill Tom, a qui acaben de donar la condicional, els petits Ruthie i Winfield, els avis centenaris, la pubilla embrassada, l’adolescent casanova, l’oncle putero i el primogènit raret. Uns de tants, i alhora la matèria prima de The Grapes of Wrath o El raïm de la ira (1939), la novel·la amb què John Steinbeck va dir tot el que podia ser dit sobre les verdaderes víctimes de la Gran Depressió. 

Els Joad, paradigma dels migrants del Dust Bowl, son una gent lligada a la terra que sent un dolor estrany i terrible quan unes persones encorbatades els diuen que han de deixar La Casa Familiar perquè el Banc ha decidit substituir-los per tractors. Malvenen els quatre trastos que tenen, s’enfilen en una furgoneta medieval i travessen deserts i muntanyes, fent nit a campaments improvisats a la vora de la Road 66. Com tants altres, perden membres pel camí, emmalalteixen i passen gana, però tiren endavant perseguint la quimera d’una vida digna a les vinyes de la vall Imperial.

Formen part d’una onada massiva de refugiats americans que prendrà al relleu als jornalers filipins, mexicans o xinesos que fins ara havien fet de temporers. Les circumstàncies els han convertit en vagabunds a la força, però la seva herència i experiència no són les del nòmada: son descendents dels conqueridors del Mitjà Oest, petits agricultors que vivien a les seves terres al vell estil americà. Per això el xoc és tant gran quan arriben a Califòrnia i enlloc de la Land of Milk and Honey hi troben dues coses que mai no havien experimentat: el menyspreu i la misèria. Els respectables Joad han deixat de ser els Joad, ara son una colla d’oakies (el terme despectiu amb què es coneixein els refugiats) i s’han convertit en poc més que serfs en un sistema que frega el feudalisme.

And then suddenly the machines pushed them out and they swarmed on the highways. The movement changed them; the highways, the camps along the road, the fear of hunger and the hunger itself, changed them. The children without dinner changed them, the endless moving changed them. They were migrants. And the hostility changed them, welded them, united them.

Els grans propietaris agrícoles de Califòrnia van veure clar que contractant el doble o triple de la mà d’obra necessària mantindrien els salaris baixos, i que cap oakie  no podria dir que no a un jornal, per més miserable que fos. Rondaven per la regió desparracats, amb les famílies al complert, arruïnats pel viatge, confusos i derrotats, sovint morts de gana i amb l’únic impertatiu de trobar feina per alimentar la prole. Carn de canó per fer funcionar l’engranatge naixent de la producció agrícola a gran escala, ja molt allunyada del la idea de la terra que tenien els propis recol·lectors.

Dorothea Lange - Elm Grove (1936)

Família en un campament de barraques. Fotografia de Dorothea Lange

Steinbeck sabia de què parlava. Durant mesos va recórrer els improvisats poblats de barraques on malvivien els oakies per fer una sèrie de reportatges per al San Francisco News, que agrupats sota el títol The Harvest Gypsies (Els vagabunds de la collita) van ser la llavor de la seva gran novel·la. Potser per això -per haver conegut molts harvest gypsies, i per ser ell mateix un californià de bé- va poder construir un retrat complet de la situació, incloent els sentiments ambivalents de la població local cap als nouvinguts. Els californians necessitaven els immigrants, perquè la seva economia depenia enterament de les setmanes de la verema, i aquesta requereix mà d’obra extra que culli la fruita abans no es podreixi. Però alhora els repel·lien per bruts i ignorants, per desesperats, per lladres. Al final poc importava que fossin compatriotes i no mexicans o xinesos als quals poder menysprear còmodament. Al cap i a la fi, el racisme no sol ser més que una forma de classisme, de rebuig als incòmodes desposseïts.

Així, el sentiment inicial de compassió cap als oakies va mudar ràpidament cap a la por, i la por no va trigar a transformar-se en odi. Els qui tenien propietats sentien por de perdre-les, i els qui mai havien tingut gana van saber què era al veure-la als ulls dels famolencs. Intuïen que la línia que separa la desesperació de ràbia és molt fina, i això els duia a demanar més seguretat, més policia, més batudes il·legals, més pallisses i detencions arbitràries contra els migrants que es multiplicaven a les carreteres.

migrant-woman

Migrant Mother, Nipomo, 1936. Fotografía de Dorothea Lange

Les males llengües van clamar que l’autor havia exagerat les condicions de vida del refugiats influït per suposades simpaties comunistes (tot i que anys després es va declarar hooligan de la guerra del Vietnam i l’esquerra el va titllar d’enemic). Sigui com sigui, és innegable que Steinbeck simpatitza amb els pobres oakies, els quals pinta com gent solidària i íntegre en la seva desgràcia, i abomina de la lògica freda i inhumana dels grans propietaris agrícoles. I és cert que una mena de tensió recorre tot el llibre, com el pessigolleig que et travessa el cos quan anticipes un gran canvi: es percep en la ira creixent dels pàries, en el seu orgull trepitjat, en la seva ràbia cega. S’intueix un cataclisme, una explosió, un canvi de paradigma.

Probablement els caçadors de bruixes van llegir Comunisme on Steinbeck havia escrit Justícia amb majúscules. En qualsevol cas, alguns grans propietaris van intentar prohibir la distribució de la novel·la, fracassant estrepitosament: The Grapes of Wrath va ser un èxit immediat que va encapçalar les llistes de vendes durant un temps considerable i va enlluernar el mateix mestre John Ford, qui en cosa d’un any va portar els Joad a la gran pantalla.

The Grapes of Wrath

Cartell de l’adaptació cinematogràfica de John Ford (1940)

The Grapes of Wrath va llançar un dard al cor de la societat americana al aconseguir dotar d’una dimensió bíblica les desventures d’uns pobres paletos d’Oklahoma. Steinbeck narra l’èxode dels Joad com si expliqués la fugida d’Egipte: mateixa èpica, idèntic lirisme, sensació d’estar escoltant la veu narradora d’un home molt vell i molt savi per sobre del bé i del mal. Tot i tractar-se d’una novel·la social, indubtablement compromesa, The Grapes parla directament als sentits. Et fa tastar l’aigua bruta que veuen els oakies, et fa sentir l’angoixa de la Mare que veu com la seva família falls apart, et fa escoltar els agres acords de guitarra procedents d’un grup de nostàlgics reunits vora un foc. Transmet la pena, la ràbia i la indignació – i quan una novel·leta és capaç sentir això a molts individus diferents pot obrir una bretxa, marcar un abans i un després o inclús aconseguir que el Congrés reguli la situació laboral dels treballadors agrícoles.

Que és bàsicament el que va aconseguir Steinbeck (apart d’un premi Pulitzer i, més endavant, un Nobel) fent que centenars de milers de Joads es beneficiéssin del seu talent. The Grapes of Wrath, però, hauria de quedar com una bíblia atemporal dels pàries i els fugitius, vinguin d’on vinguin i vagin on vagin. Una lectura obligatòria a les escoles. I amb un peu de pàgina que recordi que als Joads d’avui no se’ls dediquen pel·lícules protagonitzades per Henry Fonda, sino cops de culata, pallisses a centres d’internament i tanques de dotze quilòmetres folrades de navalles.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • La fantàstica editorial Routledge va tenir, ara ja fa uns anys, l’amabilitat de crear la subsèrie Thinking in Action. Amb ella han volgut presentar grans qüestions contemporànies —la religió, la ciència, la tecnologia, l’humor, la literatura, l’humanisme, etc.— de la mà d’alguns dels pensadors més rellevants dels últims anys: Slavoj Žižek,…
  • John D’Agata no es considera ni un periodista ni un escriptor de ficció. Ni corto ni perezoso, s’autoetiqueta en la concepció montaignesca d’assagista en el sentit d’essai, d’essaier, d’assajar i fer provatures. Sobre una montaña, el segon llibre publicat per la jove editorial Dioptrías, és alhora no-ficció, ficció, periodisme i…
  • A la sala del tribunal de Dedham, neta i polida, on tot s’ha envernissat amb elegància, costa de creure en l’existència dels muntatges, i, malgrat això... Sota aquests oms, en aquestes antigues cases de Dedham, davant aquests piadosos portals d’estil georgià... El tribunal ha confirmat per setena vegada la seva…
  • Què és el paral·lel 42? Una línia horitzontal als mapes i el títol d'una obra mestra que John Dos Passos va escriure a les portes del segle XX. El paral·lel geogràfic en qüestió travessa els estats de Wyoming, Nebraska, Iowa, Illinois [...], Nova York -al final a nosaltres europeus només…
  • That is the fate of our generation. That is our choice —to be ready and armed, tough and hard. Discurs del militar israelià Mose Dayan, 1956 Fa poc més d’un any que My Promised Land del periodista israelià Ari Shavit va publicar-se, i HBO ja ha anunciat que produïrà una sèrie documental inspirada en…

Comenta

Categoria: Ressenyes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>