tres viatges a l’Havana

Lo erótico y lo literario marchaban de la mano.

Reinaldo Arenas a la seva autobiografia Antes que anochezca

Parlar de Reinaldo Arenas és parlar de la literatura com a correcció d’una realitat vulgar, de la imaginació com a arma contra l’autoritat (i l’autoritarisme), de la creació com a venjança pòstuma. També és parlar de sexe, d’amor a la llibertat i d’una certa perplexitat davant la mediocritat del món. I, en la mateixa línia, llegir Arenas és com llegir una mateixa novel·la reescrita una i altra vegada, en un intent perenne de dignificar el que tingui la vida de dignificable, etcètera. Ja vam parlar fa un temps d’El mundo alucinante, la segona novel·la del cubà, escrita amb 23 anys i encara a l’illa. Avui tenim entre mans una altra joia arenenca: Viaje a la Habana, l’últim llibre que l’escriptor va veure publicat abans de suicidar-se a Nova York el 7 de desembre de 1990. 

habana

Viaje a la Habana és un recull de tres relats que s’ocupen de tres episodis de l’exili cubà: la vida a l’illa abans de marxar (Que trine Eva), el desarrelament un cop a terres nord-americanes (Mona) i la frustració del retorn (Viaje a La Habana). Un retorn que Arenas mai no va realitzar, però que imagina sòrdid i depriment, en una illa militaritzada i privada fins i tot de la única cosa que s’estimà realment: el mar. El mar com a promesa, com a símbol de futur i de llibertat, amb la seva dimensió indomable i eròtica. 

I parlant d’erotisme. Com a tots els escenaris sortits de la imaginació d’Arenas, els d’aquest volum estan poblats per éssers inmersos en aventures sexuals de tota índole. Aventures homosexuals, el dubte ofèn. Son gais inclús els que no saben que ho són. Inclús les dones acaben resultant encarnacions d’avis centenaris, viciosos i àvids de carn masculina fresca. Erotisme latent, instints primaris majúsculs i una concepció bàsicament carnal de la vida: hom no dubta de l’origen empíric d’aquesta percepció del món si llegeix a la seva autobiografia, Antes que anochezca, els capítols dedicats al recompte de les seves trobades eròtiques de joventut a l’illa.

Un paral·lelisme destacable el trobem en el cas d’Ismael, el protagonista del tercer relat havaner. El subjecte en qüestió porta anys exiliat a Nova York i només es planteja tornar de visita arrel d’una carta que reb de la seva ex dona, que encara viu a Cuba amb el fill d’ambdós. Ismael va marxar de l’illa després de mesos en presons i camps de treball forçat. Hi va ser condemnat després que un jove el seduís, tingués una trobada eròtica amb ell i el denunciés acte seguit per intent de violació. El veredicte: presó per lacra social i perversió de menors. L’episodi recorda sospitosament a un de la vida del propi Arenas, que relata a Antes que anochezca:

Recuerdo también una aventura con otro joven militar (…) nos entregamos a un combate sexual bastante notable. Después de haber eyaculado y de haberme poseído de forma apasionada, se vistió tranquilamente y sacó un carné del Departamente de Orden Público y me dijo: “Acompáñame; estás arrestado; preso por maricón”.

Segons Arenas, la repressió homòfoba dels anys setanta a Cuba va afavorir una expansió sense precedents d’un sexe subterrani, clandestí, convertit en quelcom prohibit i per tant molt més desitjable: “creo que nunca se singó más en Cuba que en los años setenta”, declarava ras i curt. Ell mateix afirmava que no podia treballar en plena abstinència (sexual) “porque el cuerpo necesita sentirse satisfecho para poder dar rienda suelta a su espíritu”, i assegurava mantenir, agafeu-vos fort, una mitjana diària d’onze relacions sexuals amb joves aleatoris abans de començar la seva jornada d’escriptura.

És cert que la naturalesa hiperbòlica de l’escriptor pot haver ajudat a inflar les xifres, però en el seu cas particular el recurs de la exageració, tant en novel·les com en la seva autobiografia, ajuda a que ens fem una idea força realista dels fets exposats. Ho resumeix l’escriptor Juan Abreu a A la sombra del mar, un recull de les seves notes de joventut, dels dies en que es trobava clandestinament amb un Arenas ja fugitiu: “la hipérbole en Arenas funciona en sentido contrario. Es decir, su aparente alejamiento del hecho concreto produce un acercamiento que ilumina dicho hecho y lo expone en su verdadera realidad”.

1981-reinaldoarenas

Reinaldo Arenas

I ja que hi som, ens permetrem reafirmar que mai realitat i literatura s’han contagiat tant vivament com en el cas que ens ocupa. Arenas va escriure El mundo alucinante el 1966, anys abans de veure’s convertit ell mateix en un fugitiu assetjat per múltiples contratemps i mancances físiques. La novel·la narra les aventures d’un frare mexicà -personatge històric real- perseguit per la Inquisició Espanyola, un llibertari idealista condemnat a la fuga permanent. Arenas se n’adona anys després de la dimensió real de la gesta de fray Servando, quan es veu amagat i malvivint a les clavegueres del parc Lenin, després d’escapar de la comissaria on havia estat arrestat. Ho explica Abreu: 

Conversamos. La historia de su fuga es prácticamente un capítulo de El mundo alucinante.

(…)

-Ojalá el espíritu de Fray Servando haya encarnado en mí -continúa (Reinaldo)- porque así no me podrán atrapar. Uno se pone y escribe, el fraile salió huyendo, atravesó tantos lugares, escapó, volvió a escapar, siguió escapando; pero ahora, sentados aquí, pienso, bueno, y mi admiración es más intensa, ¿dónde dormía ese pobre, qué comía, qué hacía cada segundo, cada minuto, cada instante de tal huida, qué le dolía, tenía meningitis como yo por casualidad?

La ficció convertida en realitat, i la realitat, al seu torn, demostrant-se molt més patètica i poc glamourosa que la primera. La literatura es converteix aqui en una mena de fugida cap endavant – cap endavant en els segles, una superació dels fets crus i efímers. Abreu relata al final del llibre una visita que li fa a Arenas a la presó d’El Morro després de molts mesos d’haver-li perdut la pista. Ambdós parlen dels últims esdeveniments i somien amb escapar i creuen, han de creure, en la possibilitat d’una certa salvació a través de les paraules, del testimoni escrit. Arenas, que ha passat per interrogatoris, tortures, dos intents de fuga i un de suicidi, li demana a l’amic que a la propera visita li porti un exemplar de la Ilíada: encara no ha pogut acabar-se el cant que estava llegint quan el van enxampar en una de les seves fugues.

I és en aquest punt que l’amic profetitza: “y entonces comprendo lo más importante, lo verdaderamente trascendental: que cuando en la próxima visita te traiga el libro y te sientes, y termines de leer la Ilíada de Homero, entonces habremos triunfado. A pesar de lo que ha pasado. A pesar de lo que pueda pasar”.

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
  • ATENCIÓ! Semblava complicat però aquí les tenim: ens apuntem al carro de les llistes de finals d'any. Avui us oferim la llista dels millors llibres ressenyats de l'any i demà penjarem la dels millors llibres que, per motius que s'allunyen absolutament de la seva qualitat literària (són tant o més…
  • Va néixer zairès i ara es veu que és del Congo. El seu és un país de canvis, amb generals dissidents i soldats dissidents del general dissident i turistes que en realitat volen explotar les mines de diamant igual que els locals i tants altres. Al local Tram 83, situat a…
  • Fa dues generacions llargues que existeix la llibreria Àngel Batlle. Situat al carrer Palla de Barcelona, a Ciutat Vella, el local fa olor de paper groc i de pols i està ocupat per prestatgeries molt altes i per taules plenes de llibres més o menys vells. El propietari Àngel Batlle,…
  • La segona part de les llistes de finals d'any arriba just a temps i amb un Top 9 (vés, som tres i ens costa posar-nos d'acord) dels millors llibres que no hem pogut ressenyar, ja sigui per circumstàncies històriques adverses, moments inoportuns, excés de material, etcètera. Considerem que finals d'any…

Comenta

Categoria: Ressenyes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>