Art Spiegelman: traumes nacionals, barbes llargues, metàfores animals

Fins i tot les catàstrofes, mal que ens pesi, acostumen a generar cultura. Els japonesos s’enfronten constantment al fantasma nuclear (Akira, Astro Boy i Godzilla, per nombrar-ne alguns), els nord-americans tendeixen a buscar enemics permanentment ocults i tant jueus com alemanys (com jueus alemanys) continuen, setanta anys després, encarant-se a l’horror de l’Holocaust.

Digui el que digui Adorno, tant el nazisme com l’Holocaust han estat motor d’inquietuds artístiques, ja sigui directa o indirectament: que si Primo Levi, que si el senyor Amat-Piniella, que si Imre Kertész, que si les pintures d’Otto Dix,  que si Picassos i Kandinskys i tants etcèteres. Ja fa temps que ens trobem, però, davant d’un fenomen digne de parar el carro i dir “cuidado”: les narracions autobiogràfiques de la primera generació han deixat pas al conflicte intern de les segones. El problema és parlar d’una qüestió sobresaturada com l’Holocaust des de l’experiència indirecta, des de la condició de fill de, nebot de i altres exemples de parentela. L’abisme generacional entre els seus progenitors i “progenitzats” estarà permanentment marcat: els fills mai podran entendre l’Holocaust.

És en aquest conflicte que Art Spiegelman va decidir escriure una biografia sobre el seu pare, supervivent d’Auschwitz. De les narracions del simpàtic i tossut Vladek Spiegelman i el traç del seu fill en va sorgir Maus, l’única novel·la gràfica que ha guanyat un Premi Pulitzer. Ras i curt, Maus combina el seguit de desgràcies que Vladek i Anja Spiegelman pateixen durant el nazisme i l’adaptació als Estats Units, xoc cultural i canvi generacional inclosos.

690739-the-complete-maus

Al principi, de fet, Art Spiegelman no tenia cap intenció de dibuixar els horrors biogràfics del seu pare. Va ser més aviat un fet accidental, aquella mena d’encadenaments d’esdeveniments que porten d’una cosa a l’altra i de sobte ja et veus enfangat fins als genolls. En els seus años mozos, Spiegelman era molt underground i volia escriure un còmic sobre l’experiència dels negres als Estats Units basant-se en aquells antics dibuixos racistes que pintaven els negres com monos i amb trets d’animals. Com explica ell mateix, l’il·lustrador va tenir la “brillant” idea de dibuixar el Ku Klux Kats i un gran còmic alternativet sobre la intolerància nord-americana, però un parell de dies després va adonar-se que el tema li quedava molt lluny. Va ser llavors que recordar els seus malsons d’infància (nazis perseguint jueus constantment) i va adonar-se que podia utilitzar la mateixa metàfora del gat i el ratolí per parlar de l’Holocaust. L’únic que havia de fer era agafar son pare per banda i interrogar-lo.

A diferència de les clàssiques narracions autobiogràfiques, Spiegelman Jr ens presenta un nou mètode per explicar el genocidi jueu que incorpora, en ell mateix, totes les pròpies paradoxes. I aquesta, de fet, és la seva Gran Gràcia. M’explico. Maus és un CÒMIC sobre L’HOLOCAUST on els jueus són RATES (val, ratolinets) i els nazis són GATS. Tot i això, la gràcia del còmic és la manera com tracta els seus propis conflictes interns, com a gènere i com a narrador. Spiegelman usa i abusa del mecanisme d’una metaficció i una ironia força fines per a introduir tots els dubtes que li anaven sorgint a mesura que dibuixava. De fet, Spiegelman mateix apareix com a personatge dins del còmic, de manera que lector i il·lustrador s’assabenten de les vivències del pare a la vegada. En aquest sentit, és interessant veure com el petit Spiegelman es debat entre la voluntat d’ignorar (no he querido saber però he sabido, que diria Javier Marías) i quasi l’anhel d’haver viscut l’Holocaust per tal de comprendre com va anar la cosa. He aquí un ejemplo:

20131022_135828_1

El mix de quotidianitat i memòria oral ajuda a afegir amenitat al tema de l’Holocaust, alhora que tracta el conflicte generacional entre un pare que ha après a aprofitar cada engruna de pa i un fill que ja va néixer dins el benestar nord-americà i les seves excessives racions de menjar: tot plegat, IMPOSSIBLE.

En tot cas, com parlar d’un horror que no has viscut des dels dubtosos mecanismes de la novel·la gràfica? Sense frases grandiloqüents ni metàfores desgarradores? Només amb dibuixets? Ens podem fiar de les explicacions del pare (Spiegelman va transcriure les seves paraules, així que tots els fets són verídics), però els dibuixos d’Art no provenen de la seva experiència directa. Al llarg del còmic, el fill ha de mostrar les il·lustracions a Vladek per tal que aquest li confirmi que les coses eren com eren.

20131024_204005

Al segon volum, també assistim al progressiu empetitiment d’un Art Spiegelman que no està a l’altura de la qüestió. Amb el volum I de Maus ja a les llibreries, Spiegelman se sent un no-res al món: ja no té forces ni ganes de parlar sobre Auschwitz i cada cop qüestiona més el seu paper com a transmissor d’un llegat tan increïblement bèstia. Spiegelman utilitza la figura d’un psicòleg per resoldre la qüestió de “parlar” o “callar per sempre”, la mateixa qüestió que s’amaga darrere la famosa frase d’Adorno, i ho fa tan magistralment que nosaltres també decidirem acabar-ho aquí. Una cita, un dibuix i tal dia farà un any.

20131022_135909

FacebookTwitterGoogle+Compartir

També pot interessar-te...

  • “Sabrem que ens hem convertit en un país normal quan lladres jueus i prostitutes jueves condueixin els seus negocis en hebreu” David Ben Gurion Tel Aviv Noir és una col·lecció de contes negres ubicats a la ciutat israeliana de Tel Aviv-Jaffa. Forma part de la Noir Series que l'editorial independent Akashic Books…
  • La segona part de les llistes de finals d'any arriba just a temps i amb un Top 9 (vés, som tres i ens costa posar-nos d'acord) dels millors llibres que no hem pogut ressenyar, ja sigui per circumstàncies històriques adverses, moments inoportuns, excés de material, etcètera. Considerem que finals d'any…
  • Va néixer zairès i ara es veu que és del Congo. El seu és un país de canvis, amb generals dissidents i soldats dissidents del general dissident i turistes que en realitat volen explotar les mines de diamant igual que els locals i tants altres. Al local Tram 83, situat a…
  • ATENCIÓ! Semblava complicat però aquí les tenim: ens apuntem al carro de les llistes de finals d'any. Avui us oferim la llista dels millors llibres ressenyats de l'any i demà penjarem la dels millors llibres que, per motius que s'allunyen absolutament de la seva qualitat literària (són tant o més…
  • Fa dues generacions llargues que existeix la llibreria Àngel Batlle. Situat al carrer Palla de Barcelona, a Ciutat Vella, el local fa olor de paper groc i de pols i està ocupat per prestatgeries molt altes i per taules plenes de llibres més o menys vells. El propietari Àngel Batlle,…

Comenta

Categoria: Ressenyes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>